A les 10 del matí del 26 d’abril hem quedat el Fredi i jo al restaurant d’Espais, a part també hi vindran altres voladors que sortiran amb nosaltres per mirar de fer cros.
L’objectiu marcat és: Despegar de Rasos i anar a la torre del Cadí on tenim un punt de gir per després dirigir-nos a Sant Joan de les Avadesse on el Fredi hi té aparcada la furgo per tornar a Berga a recollir el meu vehicle.
L’horari a seguir : Tenim dos dies sencers per complir l’objectiu i per això portem a part de l’equip de vol, sac de dormir alguna cosa per menjar i moltes ganes de compartir tant les hores de vol com les que tinguem que fer caminat.
Arribem al despegue de Rasos a les 12:30. analitzem una mica les condicions i esperem a poder assegurar de mantenir-nos a l’aire.
El Coper és el primer de sortir i no està gaire definit, ara és a d’alt ara a baix, al final es llança enrrera on també sembla que vaigi a pinxar, per fi remunta i el perdem de vista quan és a la serra d’Ensija, aixó pinta bé.
Sortim a les 14:00 i la feina és meva per poder remuntar, el Fredi puja ràpid i m’ha d’esperar una bona estona, no sé que passa, no hi ha manera de pujar. Al cap de 40min. el Fredi s’en va a la caça de la tèrmica de la corba on trinca bé, puja ràpid marcant la meva salvació. Jo a la corba hi arribo molt baix, però el pepino està allí i començo a remuntar pensant ¡per fi!!. Cap Ensija on el Quim, el Xavi i el Carles estan remuntant, no és que vagi molt sobrat però l’instint de supervivència aguditza els sentits i anem a buscar una aresta orientada a SO que no falla, la serra i el núvol ens ajuden a arribar a la punta oest d’Ensija on començo a respirar més tranquil, ja no estic per davall del Fredi i la transició al Pedraforca es veu factible. La vista es espectacular la sud del Pedra es veu imponent amb algo de neu i darrera la llarga serra del Cadí ens invita a passejar-nos-hi envoltats de blanc i blau i al fons de la vall el verd fosc del bosc i el verd clar dels camps on podríem aterrar i fer un bivac còmodament per pujar a volar a l’endemà.
Creuem al Pedraforca i ens “apoyem” a la banda Sud a l’Oest de la paret on hi pugem una tèrmica molt bona fins a 3040m. ara ja no m’hen recordo de l’estrès del primer moment a Rasos i començo a fer fotos del vol. Una imatge gravada a la meva ment és la vela taronja del Fredi sobre el fons gris del cim del Pedra.
Transició al Cadí tranquil·lament, anem aprofitant les ascendències que hi ha i mentre girem aprofitem per comentar la tàctica següent per anar cap a la Torre del Cadí.
Som casi a la Torre del Cadí i canviem de direcció, ara cap a l’est i al girar-nos podem observar tot el camí que ens resta.
Anar fins al Comabona és tot un regal per un volador poder gaudir de fer tota la carena del Cadí de punta a punta. El proper punt delicat serà anar del Comabona a damunt de Bagà passant la carretera que va al túnel del Cadí.
Just al Comabona comença la baixada a Bagà i tindríem que agafar alçada per poder creuar, jo hem llanço sense trobar gran cosa, però el Fredi si que en troba una de bona i tinc que tornar enrera una mica just per poder-la agafar. 10 minut més tard estic a 2900m. creuant per la zona més calmada de tot el vol, són les 16:30 i ja hem fet força recorregut porten 40 Km. i estem a punt de ficar-nos al pitjo forat on hem estat en tot el cap de setmana.
Un cop creuada la carretera ens arropengem massa enrera, quedem massa baixos i els camps d’aterratge ens queden lluny, la brisa ens molesta per sortir d’un forat que queda entre un parell de serres on agafar alçada és difícil i sol tenim un camp a l’abast ficat just darrera un venturi i molt al fons de la petita gorja com perquè no estigui mogut. Jo que vaig més baix intento anar endavant, vaig contra el vent i avanço amb dificultat fent el gronxador, ara remunto, ara corro, ara caic, ara derivo, fins que puc recolzar-me damunt d’una vessant on alguna vegada es vola. Ja estic salvat!! Al menys si no pujo podré aterrar amb tranquil·litat. Ara li toca al Fredi, igual que jo consegueix passar.
La vessant de Broca tira suau i primer fent buits i a continuació girant tèrmica anem veient com la caseta en runes del cim del turó es fa petita i ens queda cada cop més a l’est “ja està aquí la temuda marinada” que ha tirat al terra a tots els caça records dels últims anys. De moment l’est és suau i ens llancem al Puigllançada, el Fredi comenta d’aterrar per passar la nit al refu de coll de pal, és una bona opció, però girant sobre el pic ens deixem portar per una sensació de benestar i felicitat i sembla que volar sigui molt més fàcil de lo normal.
Al fons de la vall hi veig els camps per aterrar, són molt lluny, a l’est les muntanyes porten cap al cim de Covils, invitant a aterrar-hi amb tota seguretat, al nord la plana de la Cerdanya amb Puigcerdà i el massís del Carlit. Val a dir que durant la travessa de tot el Cadí la visió al nord ha estat temptadora, a més els dos planadors que ens hem creuat fa un parell d’hores ens recorden que al nord s’hi pot aterrar bé.
Decidim continuar cap a l’est on fixant-nos podem veure Campdevànol i Ripoll; Això no queda tant lluny. Resseguim la carena plena de turonets verds on podem fer la parada, a més si aterrem aquí d’alt demà podrem despegar sense casi perdre alçada i no caldrà caminar tant.
Aterrem amb una mica de vent però correctament, portem quatre hores volant són casi les 18:00 i hem recorregut una distància de 56Km. Passant per la serra d’Ensíja el Pedraforca, tot el Cadí fins el Comabona, saltant a Baga i remuntant al Puigllançada per aterrar prop del coll de la Creueta. El nostre objectiu “Sant Joan de les Abadesses” queda molt aprop encara que ens queda un venturi important per passar.
Ara ens toca caminar, hem decidit de fer camí cap al cim de Covils on despegarem demà i de passada potser baixem a Castellar de N’hug on soparem i agafarem aigua pel dia següent. Caminar per la carretera és fa molt pesat, “no m’imagino lo que deuen passar els de la Xalps, que la major part de caminades se les fan per carretera”. Mentre anem fent plantegem dues possibilitats; una no perdre alçada i dormir a d’alt per no castigar tant les cames encara que casi sense menjar ni veure. L’altra baixar una mica per dormir més confortablement i menjar calent, cosa que ens aniria bé per fer reserves per al dia següent. Després de donar-li voltes decidim baixar i trobem un lloc perfecte per dormír, amaguem les coses i cap a Castellar a sopar.
Sortim de sopar i pugem al bivac, ens esperen 200m. Amb la panxa plena d’escudella i mongetes amb botifarra que ens han anat fenomenal.
La nit no és freda cosa que a mi hem tranquil·litza força, estic mig acostipat i sol hem faltaria passar fred
Al matí ens llevem a les 7:00 ja es de dia i sembla “despejat”, la previsió que havia vist era que igual cap a mig dia hi hauria tormentes. Mengem alguna cosa i preparem les motxilles per començar a enfilar la distància que hi ha entre nosaltres i el pic de Covil, sembla lluny però no hi ha gaire desnivell gràcies a l’aterrada estratègica que vam fer ahir.
Comencem a caminar a les 8:30 tirant tot dret amunt per guanyar alçada i tenir prespectiva per on anar. Trobem una pista que ens anirà perfecte per anar descansats, prop d’un coll prenem una senda que en una hora més en deixa al costat del cim a una pendent encarada d’on despegarem. Tot plegat les 10:30 dues hores de camí i a esperar que les condicions comencin.
Els voltors ja comencen a passejar per davant nostre, mirant a l’est veiem Ripoll i el venturí de la vall que és 10 Km. més enllà de l’envol.
Una trucada a l’Anna per preguntar la meteo ens deixa sorpresos. A Berga l’Oriol ens diu que ja entra vent d’oest fort i que la previsió és que en faci molt més. Després de la trucada ens afanyem a buscar el lloc ideal per sortir aviat estem preparats per tot, pensem que si pinxem i anem a aterrar a Gombren ja estarem contents i si podem arribar a Sant Joan de les Abadesses doncs molt millor.
Sol sortir ja veiem que la cosa funciona. Perdo la primera tèrmica i tinc que tornar a remuntar des del despegue, ens dirigim al sud damunt del Montgrony on hi hem escalat alguna vegada, la vista de les parets i l’ermita penjada entre elles és molt bonica. Més tard m’adono de la quantitat de roca que hi ha per escalar i que desde baix no havia vist mai, també hem serveix per determinar nous focus tèrmics i continuar. El Fredi ja està remuntant al costat del venturi per poder creuar, jo arribo més tard i una mica més alt. He pogut girar sobre unes parets per juntar-me casi a la par del Fredi i creuar junts, es l’hora de passar el riu i recolzar-nos al costat de llevant.
A l’altre costat remuntem força bé hem d’arribar a Sant Amanç a partir de 1600m. La cosa es fica molt turbulenta amb cops d’ascendència brutals “al menys pujo” cosa que m’ha costat de fer quan les condicions han estat suaus.
Jo dic per la radio això no m’agrada i a 2000m. deixem l’ascens per anar per davant del Taga fins una petita olla on tornem a pillar; menys mogut ja podem disfrutar de la vista el Taga i la serra Caballera que estan de fons però fins ara casi ni m’ho havia mirat. Estic a 2200m. i decidim d’anar a Sant Joan a aterrar i donar per finalitzat el vol bivac.
Sol ens queda aterrar i pensem amb el vent que farà a la vall.
Aprofito l’alçada per mirar per on podríem fer més distància direcció al mar. Puc veure Olot i també el massís del Canigó que obre les portes al mediterrani, però ja serà un altre dia quan potser puguem fer la travessa dels Pirineus.
A l’aterratge el vent i una casa col·locada estratègicament davant meu fa que s’acabi la sustentació 6 metres per damunt del terra, unes bones cames ajuden a rebre l’impacte amb una bona flexió i un petit “rule bule” per poder celebrar el gol amb el Fredi.
Estem molt contents i sembla que volar junts ens a funcionat prou bé, complementant els caràcters pacient del Fredi i espitos meu per donar fruits en el moment adequat.
Detalls Tècnics:
Vol:
26/4/2008 sortida de Rasos 2300m. punt de gir Torre del Cadí aterratge Col de la Creueta 1994m.
27/4/2008 sortida Cim de pla de Pujals 2000m. aterratge Sant Joan de les Abadesses 850m.
Alçada màxima vol: 3042m.
Alçada mínima vol: 1416m.
Equip: Fredi: Parapent Axis Vega II, cadira Ski Escape paraques ,Sac lleuger aïllant inflable curt, pals d’esquí, camelbag, kid reparacions
Farrús:Parapent Ozone Rush2, cadira SupAir Altirando XP, paraques Apco Mayday, Bario GPS Competino i MLR, casc Petzl Meteor, Sac lleuger, aïllant pals d’esquí, camelbag, kit reparacions,
Aquest final de setembre com cada any es cel·lebra a Sant Hilaire de Toubet la Coupe Icare, i cada cop que hi vaig aprofito per conèixer noves zones de vol de França, Sant Pancrace és una d’elles.
Accés: Anirem per la A51 (autopista de Aix en Provece a Gap) sortirem a Oraison i d’aquest poble anirem cap a Sant Pancrace per la carretera D907, a la primera entrada a l’esquerra que trobeu us poseu, pujant després a l’hermita i continuant fins a l’envol on hi ha unes antenes i un dipòsit.
Fitxa tècnica:
Aquesta zona de vol està situada al nord de Montpellier a uns 40 Km. prop del poble de Ganges.
