Fondon de les Neus (Alacant)

dilluns, 4 de gener del 2010

Prop de Elx en direcció Múrcia sorgeixen uns quants relleus que destaquen per la seva alçada, un d’aquests és el que hi ha a l’oest del Fondo de les Neus d’arrera una petita plana. Aquesta serra és baixa en el seu extrem oriental i va prenent una alçada considerable si anem recorrent-la cap a sud-oest.
L’envol està situat en el punt més baix de la muntanya, just al costat d’una línia elèctrica. Bé de fet n’hi ha dos d’envols un orientat a sud i l’altre a sud-est, i entre ells hi ha uns 200m.
El vol aquí és o tèrmic o dinàmic segons l’hora de sortida i serà important tenir en compte dos factors, que són la proximitat del mar; amb lo que a partir de certa hora la brisa marina entrarà i trencarà tot el moviment tèrmic de la vall i la segona és la poca alçada de l’envol, del que no podrem despegar aviat si pretenem enfilar-nos a les tèrmiques. Lo normal és que sigui molt cíclic, però més tard que d’hora funcionarà i podrem recorre la serra sense gaires dificultats.

Fitxa tècnica:

Orientació: Sud
Envol
Alçada de l’envol: 527m.
Coordenades: 30S 684822
4244202

Alçada de l’aterratge : 426m.
Coordenades: UTM 30S 684679
4244292
Desnivell vol:. 100m.



Accés: d’Elx prendre la carretera a Fondo de les Neus, una vegada arribem el travessarem per sortir direcció Fondo dels Frailes, al km 8 de la CB 845 girarem a la dreta i seguirem tot recte fins creua una carretereta, davant trobem un senyal que hi fica Solana 8, el seguim fins unes cases, aquí tirem a la dreta i sortim direcció esquerra per continuar per una pista i seguirem fins que la pista s’acabi on deixarem el vehicle. Ara pujarem a peu en direcció la línia elèctrica on trobarem el primer envol, més cap a llevant trobarem el segon envol.

Corronco 2.543m.

divendres, 4 de desembre del 2009

Són les 14:00 hores i estic al cim del Corronco de Durro de 2.543m. he trigat dues hores i mitja en arribar aquí després de fer els 1.200 metres que hem separen de l’ermita de Sant Salvador. Crec que no era el camí més directe per pujar aquest cim , ja que s’ha de flanquejar molts metres per arribar-hi i això fa perdre molt temps. La millor manera d’accedir-hi és possible que sigui des de Durro on farem 400m. menys de desnivell i el pujarem directament, a més de poder aterrar en uns prats infinitament millors que els que es troben al costat del poble de Irgo.
El dia és assolellat i amb una mica de vent d’Oest, i el cim ens permet despegar cap al sud i si fa una mica de vent cap a l’oest o est segons la brisa, i si està nevat no tindrem problemes de fer-ho cap a tot arreu.
El vol aquesta vegada ha estat en direcció oest i seguint la vessant nord de la carena que baixa cap a Irgo per aterrar al costat del poble.


Fitxa tècnica:

Alçada de l’envol: 2.453m.
Orientació: Totes si està nevat
Coordenades: UTM 31T 321387
4703351
Alçada de l’aterratge : 1.320m.
Coordenades: UTM 31T 316671
4701256

Desnivell vol: 1.150m.


Accés: De Pont de Suert prendrem la carretera que porta a Gotarta i Irgo. Deixarem el cotxe a l’ermita de Sant Salvador situada 1 km abans de Irgo. En aquest punt agafarem la pista marcada com a GR que puja direcció est i la seguirem per pujar fins la muntanya que queda davant nostre. Quan arribem a d’alt continuarem a l’est seguin l’ascensió per la vessant que va derivant fins al cim amb un llarg flanqueig ascendent.

Pic de Posolivino 2.783m.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Pensava que anava a fer el pic de Castanesa, però de fet el pic de Castanesa està una mica més al nord, no gaire lluny a uns 15 minuts. De totes maneres la pendent d’herba que hi ha arribant al cim és perfecta per despegar.
Surto de la furgo a les 7:15 i la pendent és continuada, segueixo el itinerari que més hem convé buscant la manera de guanyar metres amb la major rapidesa possible. Noto que baixa per la vessant el vent i crec que és el catavàtic, miro els núvols que ronden pel cim i sembla que fa oest.
Al cap d’una hora trobo el camí que puja per una aresta, aquest està marcat amb fites i passa pels llocs més accessibles conduint al cap damunt de l’aresta, on hem sorprèn el magnífic envol orientat a oest. Però que en cas de vent de sud o nord podria servir. Descarrego el parapent i remunto fins al cim amb cinc minuts.

Son les 8:45 i estic al cim, el vent és d’oest molt suau, perfecte per volar. En poca estona preparo d’alt de tot i penso que com que la pendent és suau correré avall com si fes el curs d’iniciació amb la vela sobre el cap, a més al final la pendent queda tallada per una petita paret i sempre serà millor de tenir la vela controlada avanç.

El vol transcorre tranquil sobrevolant Ampriu, Cerler i Benasque i envoltat de cims com el Posets, Perdiguero i Maladetes. Son 1550m. De desnivell de vol.

Fitxa tècnica:
Envol Sud, Oest i Nord
Alçada de l’envol: 2.734m.
Orientació: Coordenades: 31T 302639
4715500
º
Alçada de l’aterratge :1.176m.
Coordenades: UTM 31T 296471
4719329
Desnivell vol:. 1.558Mm.


Accés: Pujarem al pàrking d’Ampriu 12 Km. de Benasc i d’aquí el camí marca pujant al coll de Basibé i després per l’aresta direcció nord. 850m. de desnivell de pujada.

Interlaken (Suissa)

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Interlaken és una zona de vol molt coneguda i amb multitud de despegues, a més el paisatge és molt bonic, situada entre dos llacs les possibilitats de volar de diferents orientacions ens permeten gaudir de casi tots els vents. El despegue de Niederhorn és el utilitzat per fer el vol de matí i per marxar de cros, més a vall i prop de la ciutat hi ha el de Amisbuel que utilitzen els biplaces per la seva accessibilitat, i a la vessant oposada encarat a nord i oest està el de Breitlauennen que a la tarda funciona molt bé per volar una estona tranquil esperant que caigui el sol per darrera les muntanyes allà cap a Thun.

La zona té diferents aterratges, un de molt curiós i que dóna un plus al vol, és el que hi ha al mig d’Interlaken a un parc immens on els turistes fan fotos meravellats dels parapentistes que aterren amb la Jungfrau ( pic de 4.000m.) com escenari. Un altre a l’oest de la ciutat, molt més tranquil i on podrem aterrar anònimament. I un altre al costat de l’aeroport militar de Wilderswild on s’ha de tenir present el trànsit dels helicòpters i els paracaigudistes que porten als turistes a fer salts amb paracaigudes.

Important: Aquesta zona està molt freqüentada per biplaces, helicòpters, saltadors de paracaigudes, avionetes, etc. per això tindrem que anar amb compte. De totes maneres la zona de vol està ben regulada amb espais aeris diferenciats per cada modalitat de vol. A més hi ha una zona d’exclusió aèria degut a un aeroport militar proper.

Fitxa tècnica:

Amisbuel
Alçada de l’envol: 1.340m.
Orientació: Sud Est
Coordenades: UTM 32T 409955
5172775

Alçada de l’aterratge : 595m.
Coordenades: UTM 32T 410047
5170334
Desnivell vol: 745m.

Brietlawenen:
Alçada de l’envol: 1.583m.
Orientació: Nord Oest
Coordenades: 32T 416356
5168339
Alçada de l’aterratge: 600m.

Accés:
Amisbuel 1.340m: Prendrem la carretera que puja de l’estació oest de trens d’Interlaken cap a Beatenberg, el primer poble és Waldegg on girarem a la dreta cap dins del poble, continuarem recte fins trobar un senyal de carrer sense sortida, aquí anirem per una carretera que tira a l’esquerra que té un senyal de BTT i seguirem fins un aparcament on deixarem el cotxe. Ara continuarem a peu cap a l’est com si anéssim a Interlaken, a la primera senyal de carrer sense sortida, continuem i just abans d’un petit aparcament ens dirigim a l’esquerra i seguirem fins l’envol que és just a l’altre costat de la carena. Són 15 minuts de caminar.

Brietlauenen 1.542m.:A l’estació de Wilderswil agafarem el cremallera que puja a Schynige Platte. Nosaltres agafarem bitllets per a Breitlauenen, la pujada dura 40 minuts i aquest ens deixarà una mica més amunt per tenir que caminar menys, l’envol és visible des de la via. És pendent i té un cartell explicatiu.

Zones Properes: Frutigen envols a est i oest, i vall de Lauterbrunnen

Grindewald First (Suissa)

dimecres, 16 de setembre del 2009

Davant d’una de les vistes alpines més espectaculars, amb cims de 4000m. d’alçada i l’impressionant vista de la cara nord de l’Eiger es troba el despegue de First.
Solament pujar a l’envol la magnifica vista d’un dels mites alpinístics de tota l’historia deixa glaçat, i a més està acompanyat d’altres cims que el superen amb alçada i que per si sols no deixen de ser veritables reptes pels millors escaladors del món.

El vol té certes restriccions. Un aeroport militar proper no permet sortir de la vall, tot i així de punta a punta de la vall hi ha uns 10 Km. amb cims que rasquen els 3.000m.
A la primavera diuen que és possible passar a la banda nord de la vall amb prou alçada per poder volar per davant la cara nord de l’Eiger i remuntar fins 4.000m.
Volant aquí hem de saber que hi ha dies que les condicions poden ser dures al migdia, però res que un volador d’Áger no pugui suportar, a més, la brisa a l’aterratge pot ser forta.
Dins la vall de Grindelwald hi ha més envols amb diferents orientacions, el de First és Sud el de Pfingsegg orientat a nord oest dona la possibilitat de volar amb vents del mateix quadrant. Més a prop hi ha la vall de Lauterbrunen i Interlaken on també s’hi vola i amb multituds d’envols de diferents orientacions.
Teniu en compte de portar la cartera plena, la pujada a l’envol és molt còmoda ja que és amb telefèric o cremallera, però valen una pasta.

Fitxa tècnica:

Orientació: Sud
Envol
Alçada de l’envol: 2164m.
Orientació: Coordenades: 32 T 427710
5167534

Alçada de l’aterratge : 1050m.
Coordenades: UTM 32T 425665
5163388
Desnivell vol:. 1114m.

Accés: Al mig de Grindelwald hi ha el telefèric de First que ens puja fins a d’alt, sol sortir d’ell ens haurem de dirigir al sud i baixar uns 200m. Per arribar a l’envol.

Maladeta

divendres, 28 d’agost del 2009

Eren les 8:00 de la tarda i començàvem a caminar des de la Besurta direcció la Renclusa. Anàvem pujant i trobàvem els últims caminants que baixaven de l’Aneto amb pas lent i pinta de tenir seqüeles físiques de la jornada. Nosaltres amb l’equip a l’esquena per volar i bivaquejar teníem l’esperança que el vent d’oest que feia afluixaria al dia següent, la previsió així ho indicava.
Es va fent fosc i el terreny cada cop és més pendent i els blocs són més grans. Volem fer el bivac el més a dalt possible. Veiem llums per sobre nostre encara que no ens creuem, també en veiem per davall, sembla que hi ha força gent caminant per la foscor.
Arribem a 2.700m. i trobem algun lloc per dormir, no és meravellós però al final parem. Anem a buscar aigua, mengem una mica i cada cop que veiem un estel fugaç diem -¡ Ja vola un! Així fins a veure’n tres. Mentre tan, cadascú es prepara el llit com pot. El Farré i el Xavi Guardiola fiquen la vela a mode de matalàs damunt l’estereta, jo col·loco la motxilla a mode de pantalla per parar el vent i acomodo el cos als bonys que fa el terreny i mirant el cel ple d’estels ens dormin.( ficar lo dels estels fugassos)

Són les 6:30 del mati i ja comença a clarejar, hem passat la nit força bé no hem tingut fred i l’ambient era sec. Un mar de núvols sota nostre tapa la vall i la Renclusa i el vent no ha parat amb tota la nit. Cosa que ens despertava cada tant per tant, així com els sots que teníem sota el sac.
Esmorzem alguna cosa i cap a vall, ja hi tornarem. Com moltes vegades en el vol de muntanya cal baixar amb el parapent a l’esquena, sense frustracions, la veritat és que m’ho he passat molt bé. Bona companyia, dormir a 2.700m. i si no hem volat, doncs ja ho farem un altre dia.

Tuc deth Miei (Vall D'aran)

dijous, 20 d’agost del 2009

Farà ja 15 o 20 anys que pujava aquest cim estrenant uns esquís de muntanya, i també estrenant-me jo en aquesta disciplina de muntanya.
Recordo que pujar no es va fer pesat, va ser una pujada ràpida i sense problemes. La baixada si que tenia dificultat, vaig estar més estona rodolant muntanya avall que sobre dels esquís.
Bé aquesta vegada espero no rodolar i poder despegar sense problemes.
El cim sol té 400m de desnivell i en menys d’una hora es pot estar al cim. d’accés senzill ja que es puja des del pàrking de Beret, és una bona ascensió per començar a fer vol de muntanya ja que l’envol és gran i sense obstacles i l’aterratge immens.
Mentre es puja es poden veure molts cims, com el Montarto o el Pa de Sucre, més amunt i podem veure també el tuc de Mulleres i l’Aneto traient el cap per darrera els remuntadors.
Mentre pujo recordo el meu amic Duaigües mort al foc dels Ports el passat juliol, i penso que és possible que m’acompanyi en aquest vol com ho va fer a Àger aquell dia amb el biplaça. Ara crec que segurament hem podrà acompanyar sempre en totes les ascensions que faré, tant volant com escalant.

Fitxa tècnica:

Alçada de l’envol: 2.250m.
Orientació: Totes
Coordenades: UTM 31T 332251
4733845
Alçada de l’aterratge : 1845
Coordenades: UTM 31T 333246
4732610
Desnivell vol: 400m.
Desnivell Pàrking - Cim: 400m.

Aproximació: Anirem al pla de Beret i pujarem per la vessant de la muntanya que ens queda al nord oest. La que no té telecadira.