Interlaken (Suissa)

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Interlaken és una zona de vol molt coneguda i amb multitud de despegues, a més el paisatge és molt bonic, situada entre dos llacs les possibilitats de volar de diferents orientacions ens permeten gaudir de casi tots els vents. El despegue de Niederhorn és el utilitzat per fer el vol de matí i per marxar de cros, més a vall i prop de la ciutat hi ha el de Amisbuel que utilitzen els biplaces per la seva accessibilitat, i a la vessant oposada encarat a nord i oest està el de Breitlauennen que a la tarda funciona molt bé per volar una estona tranquil esperant que caigui el sol per darrera les muntanyes allà cap a Thun.

La zona té diferents aterratges, un de molt curiós i que dóna un plus al vol, és el que hi ha al mig d’Interlaken a un parc immens on els turistes fan fotos meravellats dels parapentistes que aterren amb la Jungfrau ( pic de 4.000m.) com escenari. Un altre a l’oest de la ciutat, molt més tranquil i on podrem aterrar anònimament. I un altre al costat de l’aeroport militar de Wilderswild on s’ha de tenir present el trànsit dels helicòpters i els paracaigudistes que porten als turistes a fer salts amb paracaigudes.

Important: Aquesta zona està molt freqüentada per biplaces, helicòpters, saltadors de paracaigudes, avionetes, etc. per això tindrem que anar amb compte. De totes maneres la zona de vol està ben regulada amb espais aeris diferenciats per cada modalitat de vol. A més hi ha una zona d’exclusió aèria degut a un aeroport militar proper.

Fitxa tècnica:

Amisbuel
Alçada de l’envol: 1.340m.
Orientació: Sud Est
Coordenades: UTM 32T 409955
5172775

Alçada de l’aterratge : 595m.
Coordenades: UTM 32T 410047
5170334
Desnivell vol: 745m.

Brietlawenen:
Alçada de l’envol: 1.583m.
Orientació: Nord Oest
Coordenades: 32T 416356
5168339
Alçada de l’aterratge: 600m.

Accés:
Amisbuel 1.340m: Prendrem la carretera que puja de l’estació oest de trens d’Interlaken cap a Beatenberg, el primer poble és Waldegg on girarem a la dreta cap dins del poble, continuarem recte fins trobar un senyal de carrer sense sortida, aquí anirem per una carretera que tira a l’esquerra que té un senyal de BTT i seguirem fins un aparcament on deixarem el cotxe. Ara continuarem a peu cap a l’est com si anéssim a Interlaken, a la primera senyal de carrer sense sortida, continuem i just abans d’un petit aparcament ens dirigim a l’esquerra i seguirem fins l’envol que és just a l’altre costat de la carena. Són 15 minuts de caminar.

Brietlauenen 1.542m.:A l’estació de Wilderswil agafarem el cremallera que puja a Schynige Platte. Nosaltres agafarem bitllets per a Breitlauenen, la pujada dura 40 minuts i aquest ens deixarà una mica més amunt per tenir que caminar menys, l’envol és visible des de la via. És pendent i té un cartell explicatiu.

Zones Properes: Frutigen envols a est i oest, i vall de Lauterbrunnen

Grindewald First (Suissa)

dimecres, 16 de setembre del 2009

Davant d’una de les vistes alpines més espectaculars, amb cims de 4000m. d’alçada i l’impressionant vista de la cara nord de l’Eiger es troba el despegue de First.
Solament pujar a l’envol la magnifica vista d’un dels mites alpinístics de tota l’historia deixa glaçat, i a més està acompanyat d’altres cims que el superen amb alçada i que per si sols no deixen de ser veritables reptes pels millors escaladors del món.

El vol té certes restriccions. Un aeroport militar proper no permet sortir de la vall, tot i així de punta a punta de la vall hi ha uns 10 Km. amb cims que rasquen els 3.000m.
A la primavera diuen que és possible passar a la banda nord de la vall amb prou alçada per poder volar per davant la cara nord de l’Eiger i remuntar fins 4.000m.
Volant aquí hem de saber que hi ha dies que les condicions poden ser dures al migdia, però res que un volador d’Áger no pugui suportar, a més, la brisa a l’aterratge pot ser forta.
Dins la vall de Grindelwald hi ha més envols amb diferents orientacions, el de First és Sud el de Pfingsegg orientat a nord oest dona la possibilitat de volar amb vents del mateix quadrant. Més a prop hi ha la vall de Lauterbrunen i Interlaken on també s’hi vola i amb multituds d’envols de diferents orientacions.
Teniu en compte de portar la cartera plena, la pujada a l’envol és molt còmoda ja que és amb telefèric o cremallera, però valen una pasta.

Fitxa tècnica:

Orientació: Sud
Envol
Alçada de l’envol: 2164m.
Orientació: Coordenades: 32 T 427710
5167534

Alçada de l’aterratge : 1050m.
Coordenades: UTM 32T 425665
5163388
Desnivell vol:. 1114m.

Accés: Al mig de Grindelwald hi ha el telefèric de First que ens puja fins a d’alt, sol sortir d’ell ens haurem de dirigir al sud i baixar uns 200m. Per arribar a l’envol.

Maladeta

divendres, 28 d’agost del 2009

Eren les 8:00 de la tarda i començàvem a caminar des de la Besurta direcció la Renclusa. Anàvem pujant i trobàvem els últims caminants que baixaven de l’Aneto amb pas lent i pinta de tenir seqüeles físiques de la jornada. Nosaltres amb l’equip a l’esquena per volar i bivaquejar teníem l’esperança que el vent d’oest que feia afluixaria al dia següent, la previsió així ho indicava.
Es va fent fosc i el terreny cada cop és més pendent i els blocs són més grans. Volem fer el bivac el més a dalt possible. Veiem llums per sobre nostre encara que no ens creuem, també en veiem per davall, sembla que hi ha força gent caminant per la foscor.
Arribem a 2.700m. i trobem algun lloc per dormir, no és meravellós però al final parem. Anem a buscar aigua, mengem una mica i cada cop que veiem un estel fugaç diem -¡ Ja vola un! Així fins a veure’n tres. Mentre tan, cadascú es prepara el llit com pot. El Farré i el Xavi Guardiola fiquen la vela a mode de matalàs damunt l’estereta, jo col·loco la motxilla a mode de pantalla per parar el vent i acomodo el cos als bonys que fa el terreny i mirant el cel ple d’estels ens dormin.( ficar lo dels estels fugassos)

Són les 6:30 del mati i ja comença a clarejar, hem passat la nit força bé no hem tingut fred i l’ambient era sec. Un mar de núvols sota nostre tapa la vall i la Renclusa i el vent no ha parat amb tota la nit. Cosa que ens despertava cada tant per tant, així com els sots que teníem sota el sac.
Esmorzem alguna cosa i cap a vall, ja hi tornarem. Com moltes vegades en el vol de muntanya cal baixar amb el parapent a l’esquena, sense frustracions, la veritat és que m’ho he passat molt bé. Bona companyia, dormir a 2.700m. i si no hem volat, doncs ja ho farem un altre dia.

Tuc deth Miei (Vall D'aran)

dijous, 20 d’agost del 2009

Farà ja 15 o 20 anys que pujava aquest cim estrenant uns esquís de muntanya, i també estrenant-me jo en aquesta disciplina de muntanya.
Recordo que pujar no es va fer pesat, va ser una pujada ràpida i sense problemes. La baixada si que tenia dificultat, vaig estar més estona rodolant muntanya avall que sobre dels esquís.
Bé aquesta vegada espero no rodolar i poder despegar sense problemes.
El cim sol té 400m de desnivell i en menys d’una hora es pot estar al cim. d’accés senzill ja que es puja des del pàrking de Beret, és una bona ascensió per començar a fer vol de muntanya ja que l’envol és gran i sense obstacles i l’aterratge immens.
Mentre es puja es poden veure molts cims, com el Montarto o el Pa de Sucre, més amunt i podem veure també el tuc de Mulleres i l’Aneto traient el cap per darrera els remuntadors.
Mentre pujo recordo el meu amic Duaigües mort al foc dels Ports el passat juliol, i penso que és possible que m’acompanyi en aquest vol com ho va fer a Àger aquell dia amb el biplaça. Ara crec que segurament hem podrà acompanyar sempre en totes les ascensions que faré, tant volant com escalant.

Fitxa tècnica:

Alçada de l’envol: 2.250m.
Orientació: Totes
Coordenades: UTM 31T 332251
4733845
Alçada de l’aterratge : 1845
Coordenades: UTM 31T 333246
4732610
Desnivell vol: 400m.
Desnivell Pàrking - Cim: 400m.

Aproximació: Anirem al pla de Beret i pujarem per la vessant de la muntanya que ens queda al nord oest. La que no té telecadira.

Volant per Suissa

diumenge, 2 d’agost del 2009

Aquí teniu una mostra de les zones de vol de Interlaken i Grindelwald a Suissa.

Vol Bivac desde Castejon

divendres, 17 de juliol del 2009

Ja hi tornem a ser, tornarem a provar de fer una travessa i com que sol tenim el cap de setmana decidim de començar des de Castejon perquè ens és més còmode a nivell de transports i també perquè la meteo marca molta inestabilitat i preferim volar per zones més obertes; comparant amb la zona del sud de la vall d’Ordessa.
Aquesta vegada s’afegeix el Carles Torres, que ja tenia ganes de provar lo del vol bivac i amb qui creiem que no tindrem problemes de convivència.

Arribem a Castejon i aviat comencen a evolucionar els núvols, anem pujant amb el Mariano de Parapente Pirineos i veiem com el cel es va tapant.

Sol sortir la situació ens dóna que pensar, per baix no funciona gaire i a la que s’agafa alçada la cosa tira massa, així que quan un puja força s’obra endavant i espera qux 4e els altres pugin, a mi hem costa començar, però poc a poc remunto fins que tot tire. El Carles i el Fredy són per damunt les Pauls i jo hem dirigeixo cap al Sud per davant de l’immens núvol que pretén xuclar-me, aquest ho aconsegueix i jo amb orelles i mirant cap avall per no perdre l’orientació surto d’ell a 2800m. encaminant la vall de Vilaller.
La transició la faig còmodament contemplant els grans cúmuls que és formen sobre les muntanyes. Decidim de volar més al Sud, encara que funciona menys.
La travessa cap al Corronco la fem força be pujant tèrmica amb deriva cap als núvols i amb pocs girs tornant al Sud a recuperar la seguretat de les valls.
Cada cop que pugem alts i mirem al Nord fem el mateix comentari: “Això creix molt i molt ràpid ens hem d’espavilar si volem rascar uns quants quilometres més”.

Damunt de Malpas el vent ens ve de cara a uns 15 Km/h i cada vall que hi ha hem de creuar-la pujant força amunt i prement mig gas, d’aquesta manera anem passant fins arribar a la vall fosca on una tèrmica canó ens mostra el potencial del núvol que es crea sobre nostre. El Fredy que anava una mica baix l’aprofita, i nosaltres que rondem per d’alt la deixem anar. Ara tot són preses a creuar a l’altre costat per pujar al tuc de la Cometa i amb la mínima alçada creuar cap a Sort.
Al Nord entre les ombres i algun raig de llum que deixen passar els grans cúmuls podem veure part dels cims del parc de Sant Maurici i més enllà damunt d’Andorra una gran columna de pluja cau enfosquint els voltants, a més a l’Est la serra del Cadí està coronada per magnífics núvols brillants amb la base fosca amenaçant de fer el mateix que els seus veïns.
Conclusió després de l’espectacular visió de les muntanyes més properes: Ja fa massa estona que volem.
I sols creuar a la vall del Noguera Pallaresa correm a aterrar abans de que entri el vent de Nord que escombrarà la vall amb força.
Quan som a terra el cel enfosqueix i una hora més tard cau una tronada i no para de ploure fins les 3 de la matinada.

Ja a Sort aprofitem per menjar i organitzar la pujada a l’envol de Vilamur, durant tota la tarda anem fent temps, esperant que pari de ploure per buscar un lloc per dormir.
No para de ploure i decidim anar a sopar, a veure si més tard despeja, però més tard continua plovent i a mitja nit anem a buscar un lloc bo per dormir.
Al final acabem dins d’una obra on no ens mullarem.

La meteo pel diumenge és de més inestabilitat i al matí no sembla que hagi de ploure. Esmorzem i la cosa ja ha canviat. Comencen a créixer els primers núvols.
Demanem a un company que trobem a Sort per on es puja al pic de l’Orri, ja que per anar a Vilamur utilitzem el mateix accés. Ara sol queda pujar a l’envol per la senda. Aquesta recorre un bosc de pins i l’ombra que fan els arbres ens fan la pujada molt agradable, de tant en tant un clar ens deixa veure les muntanyes i els cúmuls que creixen a tota pastilla, el dia pinta massa canyero i sembla que potser arribarem a l’envol plovent. Al cap de dues hores de marxa i 700m. de desnivell som a l’envol observant el cel amb preocupació. Al Montseny de Pallars s’hi ha instal·lat un gran cúmul que creix impetuós.
Decidim preparar i mirar de volar cap a la vall que puja al port del Cantó, aveure si colem cap a la Seu, però quatre gotes que cauen ens avisen de lo que pot passar i decidim despegar per anar a aterrar a Sort i donar per acabada l’aventura.
Sol sortir una forta ascendència ens puja sense fer res, enfilant cap a l’aterratge comprovem que avui no cal esforçar-se gaire per remuntar, un mica més endavant podem veure el port del Cantó i la trampa que ens esperava. Un gran cúmul creix just per on volíem passar, ens hagués engolit com un ós gormand es menja un panal d’abelles.

Aterrem a la vall i pleguem ràpid el parapent entre d’altres coses perquè no es mulli i de fet a la una comença a ploure donant-nos la raó i pensant que val més la pena estar tocant de peus aterra que sent bapulejat per la força dels núvols goluts.

Curs de Cross amb Parapent Pirenaic

dimecres, 1 de juliol del 2009

La setmana del 14 al 19 dejJuny de 2009 va tenir lloc el Curs de Cross que organitzem l’escola Parapent Pirenaic i jo mateix amb seu a la Zona de vol d’Organyà, però que es desenvolupa en diferents zones properes com són la Bellestar, Pic de Moros, Vilanova de Meià i el mateix Organyà.

Encara que les condicions meteorològiques no ens van acompanyar gaire, es va poder volar quasi tots els dies, i vam poder posar en pràctica els conceptes bàsics per poder volar de cross.
Es va intentar acomodar el curs al nivell de vol de cada alumne, adaptant el pla de vol a les condicions meteorològiques i a les capacitats de cada pilot.
Durant la setmana vàrem visitar les zones de Organyà, tant l’envol normal com el del Cogulló a 1.655m d’alçada, Vilanova de Meià, Cal Roger a la vall de la Seu d’Urgell fent un vol per la vall en la que vam creuar la vall del riu Valira per anar a aterrar al poble de Alàs, i el Pic de Moros de 2.137m.a la Cerdanya on es va volar en direcció Est per anar a aterrar a MontLuis.

Espero que tots els que heu participat al curs l’hagueu aprofitat i us hagueu passat bé.