dimecres, 24 de setembre del 2008
Aquí teniu una mostra d'algunes de les fotos del viatge a Austria que vam fer a l'agost.
Zell am See (Austria)
dissabte, 13 de setembre del 2008
A l’envol d’aquesta zona s’hi arriba amb un telefèric que ens puja al cim del Schmittenhöhe de 2000m. A d’alt hi trobem una petit capella i just a l’oest d’aquesta el despegue. Aquest està orientat a oest nord-oest, que és d’on acostuma a venir el vent i té una particularitat: sol sortir girarem a l’esquerra creuant un collet per anar a buscar l’esperó sud, i allí mirar de trincar. Si anem a l’aterratge directe també ho tindrem que fer així.
La zona té unes vistes espectaculars, al sud hi contemplem el massís del Grossglockner que s’enfila fins als 3797m. Aquest massís està farcit de pics de més de 3000m. amb glaceres penjades a plom sobre valls profundes. Al nord un parell de serres amb parets rocoses destaquen sobre la gran quantitat de muntanyes cobertes d’herba.
El Schmittenhöhe és un bon punt de partida per fer cross tant de llargues distàncies com de passejades per la vall. És típic el vol cap a l’est ja que l’oest hi ha un aeròdrom just passat l’aterratge, i per sobrevolar-lo ho hem de fer massa alts, o fer un seguit de filigranes per esquivar-lo.
Advertències: l’aterratge està situat just a L’oest d’un aeròdrom. Sempre aproximar per l’oest i anar amb compte amb el trànsit aeri . Si podeu pregunteu als locals.
Per cert el telefèric costa 19,90 Euros. 
Fitxa tècnica:
Alçada de l’envol: 1949m.
Orientació: oest nord-oest
Coordenades: UTM 33T 328803
5244195
Alçada de l’aterratge : 812m.
Coordenades: UTM 33T 329627
5239567
Desnivell vol: 1137m.
Accés: Arribant al poble de Zell am See pel sud a l’avinguda principal trobarem indicat el telefèric, després d’un semàfor pujarem el carrer fins trobar uns pàrquings on hi deixarem el cotxe i agafarem el telefèric.
Per l’aterratge, anirem al poble de Furth i a la rotonda que hi trobarem ens dirigirem a l’esquerra cap a Kaprun i just passat la via del tren tenim l’aterratge a la nostra dreta.
Gaisberg (Austria)
diumenge, 31 d’agost del 2008
Aquest és el nom de l’envol que hi ha just al damunt de la ciutat on va nàixer Mozart, Salzburg.
La muntanya situada a la banda nord est de la ciutat i amb una gran antena a d’alt és un mirador privilegiat i la gent hi puja per fer una passejada i contemplar el casc antic. Al nord s’exten una plana amb turons, i a l’est les muntanyes cada cop son més altes i enllaçant més enllà amb un seguit de llacs molt bonics, aquesta serà una bona opció per volar una mica més lluny.
Al Gaisberg hi ha tres envols diferents separats uns dels altres per un centenar de metres, es pot sortir de sud, oest i nord. L’aterratge és al sud, a la falda de la muntanya, no puc donar dades ja que vaig aterrar cap al nord-est.
Les condicions quan vaig volar eren de tèrmica suau i pel que diuen la cosa és bastant d’aquesta manera. Però tamptejar el pla per després tornar a la muntanya també te el seu encant.
Accés: de Salzburg prendre la carretera nº158 i a pocs quilometres de la ciutat un indicador on hi fica Gaisberg ens desvia a la dreta, en una estona estarem a d’alt. Advertència: just a l’encreuament per pujar al cim abans d’una gasolinera hi ha uns camps on no s’ha d’aterrar.
La muntanya situada a la banda nord est de la ciutat i amb una gran antena a d’alt és un mirador privilegiat i la gent hi puja per fer una passejada i contemplar el casc antic. Al nord s’exten una plana amb turons, i a l’est les muntanyes cada cop son més altes i enllaçant més enllà amb un seguit de llacs molt bonics, aquesta serà una bona opció per volar una mica més lluny.
Al Gaisberg hi ha tres envols diferents separats uns dels altres per un centenar de metres, es pot sortir de sud, oest i nord. L’aterratge és al sud, a la falda de la muntanya, no puc donar dades ja que vaig aterrar cap al nord-est.
Les condicions quan vaig volar eren de tèrmica suau i pel que diuen la cosa és bastant d’aquesta manera. Però tamptejar el pla per després tornar a la muntanya també te el seu encant.
Accés: de Salzburg prendre la carretera nº158 i a pocs quilometres de la ciutat un indicador on hi fica Gaisberg ens desvia a la dreta, en una estona estarem a d’alt. Advertència: just a l’encreuament per pujar al cim abans d’una gasolinera hi ha uns camps on no s’ha d’aterrar.
Sortides de Vol
dimecres, 13 d’agost del 2008
Visita i Apren
Juntament amb l’escola de vol Parapent Pirenaic organitzem unes sortides de vol per visitar diferents zones de vol.
Aquestes sortides estan dirigides a parapentistes que siguin autònoms en envol i aterratge, podent participar-hi gent de diferents nivells, ja que tindreu a la vostra disposició un instructor coneixedor de la zona. Aquest informarà de les característiques de vol així com dels possibles recorreguts durant tota la jornada.
A més sempre es vetllarà per la millora del nivell de vol i de la seguretat dels participants en la sortida.
Les properes sortides seran els dies 6 i 7 de setembre a Castejon de Sos i els dies 27 i 28 de Setembre a Àger.
Els interessats podeu contactar amb jordifarrusmora@hotmail.com
Vol Bivac desde Castejon de Sos
dijous, 31 de juliol del 2008
Dos dies de vol bivac, aquesta vegada hem caminat més i hem volat menys. Això no vol dir que no ens ho haguem passat bé.
La intenció era començar el dissabte i fer tres dies, però la meteo no ens ho permet i decidim pujar a Castejon el diumenge amb el Chipi “un col•lega que també vola”.
La previsió és vent de nord i pluja a la tarda, tot i així el cel aguanta i anem al despegue de Liri. Sembla que el temps ens respecta i el nord no es fa notar, per tant a les 13:00 despeguem i cap a la tuca a trincar. La primera tèrmica ens la marca un trencalos, pugem al núvol que de fet està a 2300m. i anem tirant cap a Vilaller, cada cop està més tapat i fins i tot veig una cortina de núvols baixant per darrera del Montsec. Al coll de Basiber hem costa una mica i obrint-me i girant misèries remunto per creuar a Castanesa, aquí la tèrmica està rara no acabo de pujar, creuem a la banda Est i sol hi ha turbulència i descendència. El nord entra a la vall i ens empeny a terra amb bastants moviments, poca estona després aterrem en un camp petit i amb esbarzers col•locats estratègicament per enganxar la vela. 
Tinc la sensació d’haver volat poc però el cel no sembla permetre’ns més per avui. Baixem a Vilaller i dinem a la fonda, al sortir de dinar el vent de nord ens convenç de no volar fins al dia següent.
L’estratègia és: Anar a Pont de Suert per després pujar a Gotarta i d’allí a l’ermita de Sant Salvador on dormirem i al dia següent anirem a despegar de la falda del Corronco. Seran uns 22Km. i unes 5 hores de patejada. Ens ho prenem amb calma, de Vilaller a Pont de Suert per la N-230, molts cotxes i camions. A Pont de Suert una parada per beure en una terrassa ens relaxa, després sortim direcció a Gotarta, i ens toca pujar desnivell, a més ens plou durant mitja hora. A Gotarta parem a la font, descansem una estona i continuem pujant fins l’ermita de Sant Salvador on fem el bivac.
Trobem un lloc davall d’uns arbres i muntem la paradeta. El Fredy ha portat un fogonet i prepara una sopa, una idea genial i mentre tant un senglar ens fa una visita passant a 20m nostre tant tranquil.
El dia s’acaba i notem el cansament mentre el sol s’amaga darrera del cim del Cotiella. Més tard consegueixo encendre un foc que dóna un ambient especial al bivac, a l’estona ens dormim vora les brases.
Despertem al dia següent i podem contemplar l’Aneto i després d’esmorzar sortim direcció Corronco per una pista que puja fins perdres en uns camps on unes vaques ens impedeixen passar. Les vaques baixen i tenen por nosaltres pugem i tinc por. Al final anem camp a través i continuem la pujada prenent alçada per un corriol marcat que es difumina entrant a les pendents cobertes d’herba. A les dues hores estem a 1900m. en un lloc genial per despegar.
Fa una estona que observem els voltors i que la brisa entra de tant en tant. A les 13:00 comencem el vol i la cosa ja funciona, el sostre primer és baix: 2300m, i poc a poc va pujant. Avancem d’esperó a esperó, lents però segurs, els núvols no ens deixen pujar d’alt dels cims i el nord ens belluga cada cop que arribem al sostre. A lo lluny el Cadí i el Pedraforca treuen el cap per donar moral.
Arribem a la transició de la vall Fosca i ens dirigirem a la falda del tuc de la Cometa, abans d’arribar parlem d’aterrar en un camp a mitja alçada per si no funciona, i es que no estem segurs de poder trincar, trobem poca cosa i mirem de no molestar-nos. Al cap d’una estona el Fredy ha pujat una mica i jo ja no puc ni aterrar a la pendent, provo de mourem de zona i hem surt malament.
La vall Fosca és estreta però puc aterrar bé al camp de golf de Torre de Capdella, el Fredy que ja estava salvat i remuntant, baixa i donem el vol bivac per finalitzat. 
Barbenuta
dissabte, 19 de juliol del 2008
Investigant pel Pirineus per fer un vol de travessa vaig quedar amb el meu amic Cuco. Ell viu al poble de Barbenuta al valle de Tena, una de les valls que s’ha de creuar per fer la travessa dels Pirineus. Aquest poble és prop de Biescas i el Cuco la tardor passada hi va improvisar un envol.
Aquest envol està situat prop del poble a 10 minuts caminant, orientat a sud sud-oest.
La llàstima és que les pluges d’aquest maig han fet créixer molt la vegetació i ara està una mica brut.
El vol queda davall de la serra Tendenyera i si haguéssim pogut agafar alçada la perspectiva de cros és espectacular.
Aquest envol està situat prop del poble a 10 minuts caminant, orientat a sud sud-oest.
La llàstima és que les pluges d’aquest maig han fet créixer molt la vegetació i ara està una mica brut.
El vol queda davall de la serra Tendenyera i si haguéssim pogut agafar alçada la perspectiva de cros és espectacular.
Curs Cros
diumenge, 6 de juliol del 2008
Aquí teniu les fotos del curs
Si en voleu alguna, me la podeu demanar.