PARAPONENT

Fondon de les Neus (Alacant)

2010-01-04T03:07:00.000-08:00

Prop de Elx en direcció Múrcia sorgeixen uns quants relleus que destaquen per la seva alçada, un d’aquests és el que hi ha a l’oest del Fondo de les Neus d’arrera una petita plana. Aquesta serra és baixa en el seu extrem oriental i va prenent una alçada considerable si anem recorrent-la cap a sud-oest.
L’envol està situat en el punt més baix de la muntanya, just al costat d’una línia elèctrica. Bé de fet n’hi ha dos d’envols un orientat a sud i l’altre a sud-est, i entre ells hi ha uns 200m.
El vol aquí és o tèrmic o dinàmic segons l’hora de sortida i serà important tenir en compte dos factors, que són la proximitat del mar; amb lo que a partir de certa hora la brisa marina entrarà i trencarà tot el moviment tèrmic de la vall i la segona és la poca alçada de l’envol, del que no podrem despegar aviat si pretenem enfilar-nos a les tèrmiques. Lo normal és que sigui molt cíclic, però més tard que d’hora funcionarà i podrem recorre la serra sense gaires dificultats.

Fitxa tècnica:

Orientació: Sud
Envol
Alçada de l’envol: 527m.
Coordenades: 30S 684822
4244202

Alçada de l’aterratge : 426m.
Coordenades: UTM 30S 684679
4244292
Desnivell vol:. 100m.

Accés: d’Elx prendre la carretera a Fondo de les Neus, una vegada arribem el travessarem per sortir direcció Fondo dels Frailes, al km 8 de la CB 845 girarem a la dreta i seguirem tot recte fins creua una carretereta, davant trobem un senyal que hi fica Solana 8, el seguim fins unes cases, aquí tirem a la dreta i sortim direcció esquerra per continuar per una pista i seguirem fins que la pista s’acabi on deixarem el vehicle. Ara pujarem a peu en direcció la línia elèctrica on trobarem el primer envol, més cap a llevant trobarem el segon envol.

Corronco 2.543m.

2009-12-04T05:05:00.000-08:00

Són les 14:00 hores i estic al cim del Corronco de Durro de 2.543m. he trigat dues hores i mitja en arribar aquí després de fer els 1.200 metres que hem separen de l’ermita de Sant Salvador. Crec que no era el camí més directe per pujar aquest cim , ja que s’ha de flanquejar molts metres per arribar-hi i això fa perdre molt temps. La millor manera d’accedir-hi és possible que sigui des de Durro on farem 400m. menys de desnivell i el pujarem directament, a més de poder aterrar en uns prats infinitament millors que els que es troben al costat del poble de Irgo.
El dia és assolellat i amb una mica de vent d’Oest, i el cim ens permet despegar cap al sud i si fa una mica de vent cap a l’oest o est segons la brisa, i si està nevat no tindrem problemes de fer-ho cap a tot arreu.
El vol aquesta vegada ha estat en direcció oest i seguint la vessant nord de la carena que baixa cap a Irgo per aterrar al costat del poble.

Fitxa tècnica:

Alçada de l’envol: 2.453m.
Orientació: Totes si està nevat
Coordenades: UTM 31T 321387
4703351
Alçada de l’aterratge : 1.320m.
Coordenades: UTM 31T 316671
4701256

Desnivell vol: 1.150m.

Accés: De Pont de Suert prendrem la carretera que porta a Gotarta i Irgo. Deixarem el cotxe a l’ermita de Sant Salvador situada 1 km abans de Irgo. En aquest punt agafarem la pista marcada com a GR que puja direcció est i la seguirem per pujar fins la muntanya que queda davant nostre. Quan arribem a d’alt continuarem a l’est seguin l’ascensió per la vessant que va derivant fins al cim amb un llarg flanqueig ascendent.

Pic de Posolivino 2.783m.

2009-10-28T10:50:00.000-07:00

Pensava que anava a fer el pic de Castanesa, però de fet el pic de Castanesa està una mica més al nord, no gaire lluny a uns 15 minuts. De totes maneres la pendent d’herba que hi ha arribant al cim és perfecta per despegar.
Surto de la furgo a les 7:15 i la pendent és continuada, segueixo el itinerari que més hem convé buscant la manera de guanyar metres amb la major rapidesa possible. Noto que baixa per la vessant el vent i crec que és el catavàtic, miro els núvols que ronden pel cim i sembla que fa oest.
Al cap d’una hora trobo el camí que puja per una aresta, aquest està marcat amb fites i passa pels llocs més accessibles conduint al cap damunt de l’aresta, on hem sorprèn el magnífic envol orientat a oest. Però que en cas de vent de sud o nord podria servir. Descarrego el parapent i remunto fins al cim amb cinc minuts.

Son les 8:45 i estic al cim, el vent és d’oest molt suau, perfecte per volar. En poca estona preparo d’alt de tot i penso que com que la pendent és suau correré avall com si fes el curs d’iniciació amb la vela sobre el cap, a més al final la pendent queda tallada per una petita paret i sempre serà millor de tenir la vela controlada avanç.

El vol transcorre tranquil sobrevolant Ampriu, Cerler i Benasque i envoltat de cims com el Posets, Perdiguero i Maladetes. Son 1550m. De desnivell de vol.

Fitxa tècnica:
Envol Sud, Oest i Nord
Alçada de l’envol: 2.734m.
Orientació: Coordenades: 31T 302639
4715500
º
Alçada de l’aterratge :1.176m.
Coordenades: UTM 31T 296471
4719329
Desnivell vol:. 1.558Mm.

Accés: Pujarem al pàrking d’Ampriu 12 Km. de Benasc i d’aquí el camí marca pujant al coll de Basibé i després per l’aresta direcció nord. 850m. de desnivell de pujada.

Interlaken (Suissa)

2009-10-04T07:47:00.000-07:00

Interlaken és una zona de vol molt coneguda i amb multitud de despegues, a més el paisatge és molt bonic, situada entre dos llacs les possibilitats de volar de diferents orientacions ens permeten gaudir de casi tots els vents. El despegue de Niederhorn és el utilitzat per fer el vol de matí i per marxar de cros, més a vall i prop de la ciutat hi ha el de Amisbuel que utilitzen els biplaces per la seva accessibilitat, i a la vessant oposada encarat a nord i oest està el de Breitlauennen que a la tarda funciona molt bé per volar una estona tranquil esperant que caigui el sol per darrera les muntanyes allà cap a Thun.

La zona té diferents aterratges, un de molt curiós i que dóna un plus al vol, és el que hi ha al mig d’Interlaken a un parc immens on els turistes fan fotos meravellats dels parapentistes que aterren amb la Jungfrau ( pic de 4.000m.) com escenari. Un altre a l’oest de la ciutat, molt més tranquil i on podrem aterrar anònimament. I un altre al costat de l’aeroport militar de Wilderswild on s’ha de tenir present el trànsit dels helicòpters i els paracaigudistes que porten als turistes a fer salts amb paracaigudes.

Important: Aquesta zona està molt freqüentada per biplaces, helicòpters, saltadors de paracaigudes, avionetes, etc. per això tindrem que anar amb compte. De totes maneres la zona de vol està ben regulada amb espais aeris diferenciats per cada modalitat de vol. A més hi ha una zona d’exclusió aèria degut a un aeroport militar proper.

Fitxa tècnica:

Amisbuel
Alçada de l’envol: 1.340m.
Orientació: Sud Est
Coordenades: UTM 32T 409955
5172775

Alçada de l’aterratge : 595m.
Coordenades: UTM 32T 410047
5170334
Desnivell vol: 745m.

Brietlawenen:
Alçada de l’envol: 1.583m.
Orientació: Nord Oest
Coordenades: 32T 416356
5168339
Alçada de l’aterratge: 600m.

Accés:
Amisbuel 1.340m: Prendrem la carretera que puja de l’estació oest de trens d’Interlaken cap a Beatenberg, el primer poble és Waldegg on girarem a la dreta cap dins del poble, continuarem recte fins trobar un senyal de carrer sense sortida, aquí anirem per una carretera que tira a l’esquerra que té un senyal de BTT i seguirem fins un aparcament on deixarem el cotxe. Ara continuarem a peu cap a l’est com si anéssim a Interlaken, a la primera senyal de carrer sense sortida, continuem i just abans d’un petit aparcament ens dirigim a l’esquerra i seguirem fins l’envol que és just a l’altre costat de la carena. Són 15 minuts de caminar.

Brietlauenen 1.542m.:A l’estació de Wilderswil agafarem el cremallera que puja a Schynige Platte. Nosaltres agafarem bitllets per a Breitlauenen, la pujada dura 40 minuts i aquest ens deixarà una mica més amunt per tenir que caminar menys, l’envol és visible des de la via. És pendent i té un cartell explicatiu.

Zones Properes: Frutigen envols a est i oest, i vall de Lauterbrunnen

Grindewald First (Suissa)

2009-09-16T11:02:00.000-07:00

Davant d’una de les vistes alpines més espectaculars, amb cims de 4000m. d’alçada i l’impressionant vista de la cara nord de l’Eiger es troba el despegue de First.
Solament pujar a l’envol la magnifica vista d’un dels mites alpinístics de tota l’historia deixa glaçat, i a més està acompanyat d’altres cims que el superen amb alçada i que per si sols no deixen de ser veritables reptes pels millors escaladors del món.

El vol té certes restriccions. Un aeroport militar proper no permet sortir de la vall, tot i així de punta a punta de la vall hi ha uns 10 Km. amb cims que rasquen els 3.000m.
A la primavera diuen que és possible passar a la banda nord de la vall amb prou alçada per poder volar per davant la cara nord de l’Eiger i remuntar fins 4.000m.
Volant aquí hem de saber que hi ha dies que les condicions poden ser dures al migdia, però res que un volador d’Áger no pugui suportar, a més, la brisa a l’aterratge pot ser forta.
Dins la vall de Grindelwald hi ha més envols amb diferents orientacions, el de First és Sud el de Pfingsegg orientat a nord oest dona la possibilitat de volar amb vents del mateix quadrant. Més a prop hi ha la vall de Lauterbrunen i Interlaken on també s’hi vola i amb multituds d’envols de diferents orientacions.
Teniu en compte de portar la cartera plena, la pujada a l’envol és molt còmoda ja que és amb telefèric o cremallera, però valen una pasta.

Fitxa tècnica:

Orientació: Sud
Envol
Alçada de l’envol: 2164m.
Orientació: Coordenades: 32 T 427710
5167534

Alçada de l’aterratge : 1050m.
Coordenades: UTM 32T 425665
5163388
Desnivell vol:. 1114m.

Accés: Al mig de Grindelwald hi ha el telefèric de First que ens puja fins a d’alt, sol sortir d’ell ens haurem de dirigir al sud i baixar uns 200m. Per arribar a l’envol.

Maladeta

2009-08-28T12:09:00.001-07:00

Eren les 8:00 de la tarda i començàvem a caminar des de la Besurta direcció la Renclusa. Anàvem pujant i trobàvem els últims caminants que baixaven de l’Aneto amb pas lent i pinta de tenir seqüeles físiques de la jornada. Nosaltres amb l’equip a l’esquena per volar i bivaquejar teníem l’esperança que el vent d’oest que feia afluixaria al dia següent, la previsió així ho indicava.
Es va fent fosc i el terreny cada cop és més pendent i els blocs són més grans. Volem fer el bivac el més a dalt possible. Veiem llums per sobre nostre encara que no ens creuem, també en veiem per davall, sembla que hi ha força gent caminant per la foscor.
Arribem a 2.700m. i trobem algun lloc per dormir, no és meravellós però al final parem. Anem a buscar aigua, mengem una mica i cada cop que veiem un estel fugaç diem -¡ Ja vola un! Així fins a veure’n tres. Mentre tan, cadascú es prepara el llit com pot. El Farré i el Xavi Guardiola fiquen la vela a mode de matalàs damunt l’estereta, jo col·loco la motxilla a mode de pantalla per parar el vent i acomodo el cos als bonys que fa el terreny i mirant el cel ple d’estels ens dormin.( ficar lo dels estels fugassos)

Són les 6:30 del mati i ja comença a clarejar, hem passat la nit força bé no hem tingut fred i l’ambient era sec. Un mar de núvols sota nostre tapa la vall i la Renclusa i el vent no ha parat amb tota la nit. Cosa que ens despertava cada tant per tant, així com els sots que teníem sota el sac.
Esmorzem alguna cosa i cap a vall, ja hi tornarem. Com moltes vegades en el vol de muntanya cal baixar amb el parapent a l’esquena, sense frustracions, la veritat és que m’ho he passat molt bé. Bona companyia, dormir a 2.700m. i si no hem volat, doncs ja ho farem un altre dia.

Tuc deth Miei (Vall D'aran)

2009-08-20T12:45:00.000-07:00

Farà ja 15 o 20 anys que pujava aquest cim estrenant uns esquís de muntanya, i també estrenant-me jo en aquesta disciplina de muntanya.
Recordo que pujar no es va fer pesat, va ser una pujada ràpida i sense problemes. La baixada si que tenia dificultat, vaig estar més estona rodolant muntanya avall que sobre dels esquís.
Bé aquesta vegada espero no rodolar i poder despegar sense problemes.
El cim sol té 400m de desnivell i en menys d’una hora es pot estar al cim. d’accés senzill ja que es puja des del pàrking de Beret, és una bona ascensió per començar a fer vol de muntanya ja que l’envol és gran i sense obstacles i l’aterratge immens.
Mentre es puja es poden veure molts cims, com el Montarto o el Pa de Sucre, més amunt i podem veure també el tuc de Mulleres i l’Aneto traient el cap per darrera els remuntadors.
Mentre pujo recordo el meu amic Duaigües mort al foc dels Ports el passat juliol, i penso que és possible que m’acompanyi en aquest vol com ho va fer a Àger aquell dia amb el biplaça. Ara crec que segurament hem podrà acompanyar sempre en totes les ascensions que faré, tant volant com escalant.

Fitxa tècnica:

Alçada de l’envol: 2.250m.
Orientació: Totes
Coordenades: UTM 31T 332251
4733845
Alçada de l’aterratge : 1845
Coordenades: UTM 31T 333246
4732610
Desnivell vol: 400m.
Desnivell Pàrking - Cim: 400m.

Aproximació: Anirem al pla de Beret i pujarem per la vessant de la muntanya que ens queda al nord oest. La que no té telecadira.

Volant per Suissa

2009-08-02T02:32:00.000-07:00

Aquí teniu una mostra de les zones de vol de Interlaken i Grindelwald a Suissa.

Vol Bivac desde Castejon

2009-07-17T12:14:00.000-07:00

Ja hi tornem a ser, tornarem a provar de fer una travessa i com que sol tenim el cap de setmana decidim de començar des de Castejon perquè ens és més còmode a nivell de transports i també perquè la meteo marca molta inestabilitat i preferim volar per zones més obertes; comparant amb la zona del sud de la vall d’Ordessa.
Aquesta vegada s’afegeix el Carles Torres, que ja tenia ganes de provar lo del vol bivac i amb qui creiem que no tindrem problemes de convivència.

Arribem a Castejon i aviat comencen a evolucionar els núvols, anem pujant amb el Mariano de Parapente Pirineos i veiem com el cel es va tapant.

Sol sortir la situació ens dóna que pensar, per baix no funciona gaire i a la que s’agafa alçada la cosa tira massa, així que quan un puja força s’obra endavant i espera qux 4e els altres pugin, a mi hem costa començar, però poc a poc remunto fins que tot tire. El Carles i el Fredy són per damunt les Pauls i jo hem dirigeixo cap al Sud per davant de l’immens núvol que pretén xuclar-me, aquest ho aconsegueix i jo amb orelles i mirant cap avall per no perdre l’orientació surto d’ell a 2800m. encaminant la vall de Vilaller.
La transició la faig còmodament contemplant els grans cúmuls que és formen sobre les muntanyes. Decidim de volar més al Sud, encara que funciona menys.
La travessa cap al Corronco la fem força be pujant tèrmica amb deriva cap als núvols i amb pocs girs tornant al Sud a recuperar la seguretat de les valls.
Cada cop que pugem alts i mirem al Nord fem el mateix comentari: “Això creix molt i molt ràpid ens hem d’espavilar si volem rascar uns quants quilometres més”.

Damunt de Malpas el vent ens ve de cara a uns 15 Km/h i cada vall que hi ha hem de creuar-la pujant força amunt i prement mig gas, d’aquesta manera anem passant fins arribar a la vall fosca on una tèrmica canó ens mostra el potencial del núvol que es crea sobre nostre. El Fredy que anava una mica baix l’aprofita, i nosaltres que rondem per d’alt la deixem anar. Ara tot són preses a creuar a l’altre costat per pujar al tuc de la Cometa i amb la mínima alçada creuar cap a Sort.
Al Nord entre les ombres i algun raig de llum que deixen passar els grans cúmuls podem veure part dels cims del parc de Sant Maurici i més enllà damunt d’Andorra una gran columna de pluja cau enfosquint els voltants, a més a l’Est la serra del Cadí està coronada per magnífics núvols brillants amb la base fosca amenaçant de fer el mateix que els seus veïns.
Conclusió després de l’espectacular visió de les muntanyes més properes: Ja fa massa estona que volem.
I sols creuar a la vall del Noguera Pallaresa correm a aterrar abans de que entri el vent de Nord que escombrarà la vall amb força.
Quan som a terra el cel enfosqueix i una hora més tard cau una tronada i no para de ploure fins les 3 de la matinada.

Ja a Sort aprofitem per menjar i organitzar la pujada a l’envol de Vilamur, durant tota la tarda anem fent temps, esperant que pari de ploure per buscar un lloc per dormir.
No para de ploure i decidim anar a sopar, a veure si més tard despeja, però més tard continua plovent i a mitja nit anem a buscar un lloc bo per dormir.
Al final acabem dins d’una obra on no ens mullarem.

La meteo pel diumenge és de més inestabilitat i al matí no sembla que hagi de ploure. Esmorzem i la cosa ja ha canviat. Comencen a créixer els primers núvols.
Demanem a un company que trobem a Sort per on es puja al pic de l’Orri, ja que per anar a Vilamur utilitzem el mateix accés. Ara sol queda pujar a l’envol per la senda. Aquesta recorre un bosc de pins i l’ombra que fan els arbres ens fan la pujada molt agradable, de tant en tant un clar ens deixa veure les muntanyes i els cúmuls que creixen a tota pastilla, el dia pinta massa canyero i sembla que potser arribarem a l’envol plovent. Al cap de dues hores de marxa i 700m. de desnivell som a l’envol observant el cel amb preocupació. Al Montseny de Pallars s’hi ha instal·lat un gran cúmul que creix impetuós.
Decidim preparar i mirar de volar cap a la vall que puja al port del Cantó, aveure si colem cap a la Seu, però quatre gotes que cauen ens avisen de lo que pot passar i decidim despegar per anar a aterrar a Sort i donar per acabada l’aventura.
Sol sortir una forta ascendència ens puja sense fer res, enfilant cap a l’aterratge comprovem que avui no cal esforçar-se gaire per remuntar, un mica més endavant podem veure el port del Cantó i la trampa que ens esperava. Un gran cúmul creix just per on volíem passar, ens hagués engolit com un ós gormand es menja un panal d’abelles.

Aterrem a la vall i pleguem ràpid el parapent entre d’altres coses perquè no es mulli i de fet a la una comença a ploure donant-nos la raó i pensant que val més la pena estar tocant de peus aterra que sent bapulejat per la força dels núvols goluts.

Curs de Cross amb Parapent Pirenaic

2009-07-01T12:43:00.000-07:00

La setmana del 14 al 19 dejJuny de 2009 va tenir lloc el Curs de Cross que organitzem l’escola Parapent Pirenaic i jo mateix amb seu a la Zona de vol d’Organyà, però que es desenvolupa en diferents zones properes com són la Bellestar, Pic de Moros, Vilanova de Meià i el mateix Organyà.

Encara que les condicions meteorològiques no ens van acompanyar gaire, es va poder volar quasi tots els dies, i vam poder posar en pràctica els conceptes bàsics per poder volar de cross.
Es va intentar acomodar el curs al nivell de vol de cada alumne, adaptant el pla de vol a les condicions meteorològiques i a les capacitats de cada pilot.
Durant la setmana vàrem visitar les zones de Organyà, tant l’envol normal com el del Cogulló a 1.655m d’alçada, Vilanova de Meià, Cal Roger a la vall de la Seu d’Urgell fent un vol per la vall en la que vam creuar la vall del riu Valira per anar a aterrar al poble de Alàs, i el Pic de Moros de 2.137m.a la Cerdanya on es va volar en direcció Est per anar a aterrar a MontLuis.

Espero que tots els que heu participat al curs l’hagueu aprofitat i us hagueu passat bé.

Vol Bivac desde Hecho

2009-05-13T08:44:00.000-07:00

Pip, pip, pip vaig pujant i comença l’espectacle. A mesura que agafo alçada la vista es fa més espectacular, tot el Pirineu que puc veure cap al nord està increïblement nevat, el Bisaurin 2670m., el pico de Aspa 2640m., fins i tot el Midi D’ossau sembla a tocar. Hem començat el vol a Hecho i ho hem fet caminant, pujant al pico Remilez 1820m. Bé una mica més avall, on es fàcil despegar, tardem 1hora i 15 minuts pujant entre bosc, pista i senders.
El vol al principi transcorre al·lucinant amb la visió meravellosa dels cims nevats, passant les dues primeres valls sense massa complicacions, sostre prou alt per fer les transicions tranquil·lament. Però això aviat acaba, comença a entrar el nord-oest que hem deixa clavat prop d’una aresta, no puc avançar i la tèrmica sembla que queda davant meu. Hem llanço a l’est intentant escapar del vent esperant que la propera muntanya serà més generosa. Mentre el Fredy ha trincat i segueix el meu patiment a les alçades.
Següent aresta, un altre cop el vent, però ara estic situat on toca, vaig pujant la vessant i arribo a d’alt i puc veure el costat est de la muntanya on hi podria aterrar sense dificultat. Allí mateix un ramat d’Isards es sorprenen de la meva presència i escapen muntanya avall. Sota meu uns quants pins sobre els prats nevats hem donen tranquil·litat, ara ja podré aterrar, si és el cas, tot i això corro cap al costat oest a buscar la tèrmica salvadora que no trobo i estic temptat de tornar a tirar-me al sotavent on m’espera Villanua amb infinitat d’aterratges. Però no, més al sud continuo per l’aresta i arribo a un piquet on trobo l’empenta per continuar. Un xiulit brutal hem puja a l’ascensor 1000m. amunt i puc reunir-me amb el Fredy. Calia aquesta alçada per creuar la vall.
Ja passem la vall del riu Aragón i ens donem conte que el vent cada cop és més fort, continuem cap a l’est i el Fredy corre davant meu, jo asseguro alçada, són 2800m. i el vent de nord-oest hem sacseja una bona estona. Aviso al Fredy perquè no pugi tant amunt però ja es massa tard, una frontal li explica lo que jo li volia dir. Creuem una altra vall i ja anem a 60km/h, vinga! la següent vessant i ja som a Biescas. En aquest tram hi ha penya Telera i casi ni miro, a l’est puc veure el mont Perdut, el Cotiella, la Penya Montanyesa i el Turbó carregat de neu com al gener quan el vaig fer amb el biplaça.
Som sobre Biescas i decidim aterrar; 2hores de vol i 36km.

A Biescas mengem i decidim anar al sud, a Santa Orosia, una zona de vol prop de Sabinyanigo que no és tant alta com la Sierra Tendenyera i per tant no té tanta neu, creiem que serà millor per caminar ja que no portem material per anar per la neu.
A les 19:00 comencem a caminar els 20Km. que ens separen de Satué, el poble on dormirem. Tardarem 3hores i mitja per recorre el camí, però les torres i les esglésies medievals ens distrauen de tant en tant del cansament de caminar amb 22kg a l’esquena.

Ens despertem a les 8:00 a Satué on vam arribar ahir a la nit i sense esmorzar i no havent sopat comencem a pujar la senda que ens portarà a Santa Orosia. Hi ha 750m. de desnivell. El camí passa per un bosc i creua un barranc a vessar d’aigua, més amunt la neu hi fa acte de presència i pensem que haver anat més al nord ens hagués donat molts problemes. A les 10:30 estem a d’alt contemplant els Pirineus nevats.
Hem quedat amb el Farré, el Varela i l’Ivan que pujarien a volar i ens portarien un entrepà i beure.
Esperant a l’envol ens adonem que el vent cada cop sembla més fort d’oest i quan ells surten a volar es veu clar que marxar de la vall serà difícil. Mentre observem com volen els companys ens ho pensem una estona, mirem que fan els voltors que passen davant nostre amb les ales recollides i sense fer cap gir. Al final decidim caminar. Ho farem cap a l’est, anirem a Fiscal per una pista que travessa tota la serra, calculem que són uns 25Km. i que ens costarà de recórrer unes 5 hores. A les 15:15 sortim de Santa Orosia conscienciats de la pallissa que ens espera i enfilem la pista amb resignació. La pista baixa lentament donant la volta a una muntanya coberta per un bosc de faigs, a estones trobem troncs travessats al mig, també hi ha neu i força aigua. Les hores van passant i la pista continua, de tant en tant parem a descansar i menjar alguna cosa (barretes). Arribem a Sasa un poble abandonat com n’hi ha tants en aquesta zona, continuem baixant i la pista cada cop està més malament, tenim que creuar un riuet que casi ens fa mullar els peus, més avall Bergua un poble recuperat per neorurals i ja tornem a trepitjar asfalt. Són les 20:00 i ens queda 1 hora 30 min per arribar a Fiscal. Aquesta estona és fa molt pesada, ja portem les 5 hores que havíem previst, es comença a fer fosc i l’esquena i els peus ja fa estona que es queixen.
Ja fosc les llums del poble van apropant-se i sol arribar-hi busquem un lloc per menjar. Han estat 6 hores i mitja de caminada i no ens hem trobat a ningú amb tot el camí, ara després de sopar busquem un lloc per dormir, ens posem al sac i caiem fulminats.

El dia següent desperta tapat i fins i tot un llamp i un tro al fons de la vall ens assenyalen que ho hem de deixar fins un altre dia.

Palomaret (Pais Valencia)

2009-04-12T01:21:00.000-07:00

Anar a Alacant a volar és també anar a Palomaret.
La zona funciona molt bé, la tèrmica sol ser bona i les tardes no decepcionen. L’envol és gran i s’hi arriba amb facilitat per una carretera asfaltada; les vistes desèrtiques amb el Mediterrani al fons i les serres del Cid a l’oest i el Maigmo a l’Est emmarquen la zona.
Per moure’ns per la zona podem anar a l’est cap al Maigmo que és el típic recorregut d’anada i tornada, i una mica més difícil serà anar cap al Cid a l’oest ja que aquesta transició és més llarga i no sempre hi ha prou sostre per arribar-hi.
El Palomaret és punt de reunió dels voladors de la zona i entre setmana també hi trobarem gent a més dels grups de turistes de l’aire que hi venen acompanyats pels seus guies.

Fitxa tècnica:

Alçada de l’envol: 835m.
Orientació: Sud
Coordenades: UTM 30S 702772
4262318
Alçada de l’aterratge : 506m.
Coordenades: UTM 30S 702788
4261199
Desnivell vol: 330m.

Accés: D’Alacant anirem a Agost, creuarem el poble en direcció a Castalla i just avanç de sortir d’Agost, trobarem un carrer a l’esquerra que prendrem per anar a una fabrica, després d’aquesta ens dirigim al nord i començarem a trobar cartells de Palomaret que seguirem, després d’un pont girarem a la dreta i li donarem la volta a un turó per baixar una mica i passar al costat d’uns eucaliptus que ens queden a l’esquerra, aquí veurem l’aterratge. Un camp de terra una mica inclinat. Continuem i trobem un encreuament, deixarem les indicacions de Palomaret per enfilar cap amunt seguint una carretereta de corbes que ens durà a l’envol.

Intent al Puigmal

2009-03-28T02:17:00.000-07:00

Desprès de molts dies sense provar de volar des d’un cim, em decideixo a fer el Puigmal. Bàsicament perquè la previsió és de vent de nord enfortint-se cap al migdia, això ens dóna poc marge de joc i anirem a dormir al parquing de les pistes d’esquí per començar a pujar a les sis de la matinada.
Portem els esquís de muntanya i el biplaça ja que volaré amb el Ponsar, un col·lega bomber que no vola en solitari i amb el que solem anar a escalar i al “monte”, a més sembla que el vol des del Turbó li va agradar força i vol tornar-hi.
Ens despertem i ja està clar.
- Avui no volarem, el vent ja és molt fort i no hem començat a caminar.
- Mira, millor així, és pitjor quant t’adones que no podràs volar i ja ets al cim.
Ens calcem els esquís i cap amunt, el primer tram es casi pla i poc a poc anem agafant alçada sobre la neu gelada, utilitzem els coneixements aerològics per caminar pels llocs de menys vent, però sabem que arribarem al coll o a l’aresta final i les coses canviaran, de fet les nuvolades de neu que de tant en tant veiem sobre nostre ja ens auguren alguna mala estona.
A 2700m. d’alçada sobre un pendent de neu gelat i castigats per cristallets de neu gelada que el vent ens tira sobre trèiem les pells de foca dels esquís i avall, en poca estona estem a la furgo i penso: un altre dia serà.

Santa Pola (Valencia)

2009-03-16T23:59:00.000-07:00

Santa Pola és la zona de vol més coneguda del llevant Espanyol. Com diu el Nick, un guia belga afincat a la zona des de fa anys, -als “guiris” els hi agrada molt per passar uns dies de vol al sol, sobretot a les èpoques més fredes.
Situada sobre un turó davant del mar i dins una urbanització a tope de cases adossades, com no podia ser d’altra manera a la Comunitat Valenciana, és un lloc perfecte per fer vols de vessant i practicar el aterratge a l’envol. Amb escassos 150m. de desnivell acostuma a funcionar molt bé i segur que podrem anar mes enllà del far i tornar.

Fitxa tècnica:

Alçada de l’envol: 120m.
Orientació: Est
Coordenades: UTM 30S 717487
4233098
Alçada de l’aterratge : 6m.
Coordenades: UTM 30S 717809
4233671
Desnivell vol: 120m.

Accés: Des d’Alacant prendrem la N-332 fins la cruïlla de la urbanització Gran Alacant on entrarem i ens dirigirem a la platja. Trobarem una rotonda on hi ha Correus, agafarem aquesta direcció fins la última urbanització que hi ha. Aquí entrarem per la porta que ha de estar oberta i a 100m. podrem aparcar i veure l’envol davant nostre.

Sopelana (Pais Vasc)

2009-02-05T02:18:00.000-08:00

Zona de vol molt freqüentada del País Vasc. Situada al damunt de la platja ,és un lloc ideal per passar-hi una estona volant tranquil·lament a la tarda, quan la brisa està instal·lada i ja comença a perdre força. Dic això per que moltes tardes d’estiu la brisa es manté forta fins a altes hores, i si no controlem el despegue amb vent podem sofrir un bon arrastron.
La vessant no és gaire llarga i ens podem passejar per ella, sortir endavant, volant sobre el mar. Quan ens cansem ens tornem cap a l’envol per aterrar-hi i així infinit. Si no tenim el nivell per aterrar a d’alt es pot aterrar a la platja que hi ha sota, sempre i quan no hi hagi gent.

Fitxa tècnica:

Alçada de l’envol: 70m.
Orientació: Nord- Nordest
Coordenades: 30T 499166
4803079
Alçada de l’aterratge : 0m.
És possible aterrar a l’envol.

Accés: De Bilbao anar al poble de Sopelana i buscarem l’aparcament de la platja. D’aquí ens dirigirem direcció Oest per damunt de la vessant amb el parapent a l’esquena fins l’envol.

El Turbón amb Biplaça

2009-01-24T21:18:00.000-08:00

Un lesió a les cervicals que m’ha costat tres mesos de curar i el mal temps m’han deixat aparcat durant tota la tardor. Però al final he pogut fer el primer vol de muntanya de l’any. El cim triat és el Turbó de 2.498m. i el vol amb biplaça.
El Turbó està situat just al davant del despegue de Liri i la pujada la farem per la cara Sud. Al poble de Serrate hi deixarem el cotxe i pujarem fins al refugi per una pista que quan no està nevada és possible passar-hi amb cotxe. Nosaltres caminarem tota l’estona, al principi retallant les corbes i quasi arribant al refu enfilant cap a la canal que ens durà al cim. Sol un problema ens allunya de l’èxit, la canal està plena de neu fonda i hem d’obrir traça enfonsant les cames fins al genoll. En més d’una ocasió penso en abandonar, però al final arribem al cim en 3hores i mitja.
No fa vent i la canal serà un lloc perfecte per despegar. Per fer-ho mentre jo preparo el biplaça el Ponsar (el meu company) es dedica a fer un passadís a la neu per poder corre sense enfonsar-nos.
Ja estem 1,2,3 correm correm i s’acaba el passadís, el Ponsar topa amb la neu tova i es tira endavant per lliscar per damunt la neu, jo hi vaig darrera ja que la vela ja és a d’alt i amb un toc de fre precís sortim lliscant la neu.
Ja estem volant per sobre la canal i l’esgotament ha passat a la història, davall nostre els voltors rasquen les pedres per trobar ascendències i nosaltres ens obrim a la vall per agafar perspectiva i contemplar la muntanya.
Amb 20 minuts aterrem prop de Serrate on hi han molts camps bons.

Fitxa tècnica:

Alçada de l’envol: 2.490m.
Orientació: oest
Coordenades: UTM 31T 294749
4699300
Alçada de l’aterratge :
Coordenades: UTM 31T 293325
4695805
Desnivell vol: 1.330m.

Accés: Ens dirigirem a Campo per la carretera N-260 allí girarem a la dreta cap a las Vilas del Turbón i abans de arribar-hi just en uns plans hi trobarem la cruïlla cap a Serrate. Deixarem el cotxe i agafarem la pista que puja al refugi del Turbó, està molt indicat, inclosa la pujada al cim.

P.D. llàstima vaig oblidar la camera de fer fotos.

Sant Pancrace

2008-11-29T08:52:00.001-08:00

Aquest final de setembre com cada any es cel·lebra a Sant Hilaire de Toubet la Coupe Icare, i cada cop que hi vaig aprofito per conèixer noves zones de vol de França, Sant Pancrace és una d’elles.
Sant Pancrace no és una gran zona de vol, més aviat és petita, amb poc desnivell i a jutjar per on està situada, diria que sortir de cross deu de ser difícil. Però per lo que vam poder provar, les tardes amb brisa d’Oest són una meravella, sobretot si és l’hora en que el sol comença a baixar i estàs a l’envol observant la posta.

Fitxa tècnica:

Orientació: Oest, Sod-oest
Alçada de l’envol: 520m.
Coordenades: UTM 31T 734596
4864865
Alçada de l’aterratge : 340m.
Coordenades: UTM 31T 733972
4864286
Desnivell vol: 180m. Accés: Anirem per la A51 (autopista de Aix en Provece a Gap) sortirem a Oraison i d’aquest poble anirem cap a Sant Pancrace per la carretera D907, a la primera entrada a l’esquerra que trobeu us poseu, pujant després a l’hermita i continuant fins a l’envol on hi ha unes antenes i un dipòsit.
Les antenes són visibles des de l’autopista.
L’aterratge està situat en els camps de baix de la vessant.

Houchwurde

2008-11-12T10:27:00.000-08:00

Aquest nom és possible que no us soni, però si parlo de Dachtaisn segur que més d’un sap on està. Doncs bé houchwurz és la zona de vol més propera a l’entorn de Dachtain
Situada al sud del massís de Dachtein just a l’altre costat de la vall . Aquesta zona amb envols orientats a nord, col·locats a d’alt de tot de les muntanyes on ens deixa el telecabina ofereix una magnifica perspectiva del massís calcari escenari de la sortida de la XAlps. Sols fent un vol de tarda amb una mica de tèrmica, la meva ment comença a somiar amb començar un vol bivac a l’extrem oriental dels Alps i recórrer les valls verdes plenes de prats amb muntanyes que s’enfilen pels voltants fins a 3.000m.
Bé ja torno a ser aquí.
Aquestes valls són també un terreny de joc perfecte pel vol de cross com ho demostren la quantitat de vols penjats al XContest. Sol hem de tenir en compte que les condicions solen ser més fluixes que a casa nostra i que si més no podem fer uns vols de baixada fantàstic contemplant el paisatge.

Fitxa tècnica:

Alçada de l’envol: 1838m.
Orientació: oest nord-oest
Coordenades: UTM 33T 397142
5246174
Alçada de l’aterratge : 809m.
Coordenades: UTM 33T 395969
5249061

Desnivell vol: 1036m.

Accés: Hem d’anar per la carretera 320 cap al poble de Schladming i pujar fins l’estació d’esquí de Houchwurzen on agafarem el telecabina que ens deixarà al costat de l’envol.

2008-11-04T04:33:00.001-08:00

Podeu veure que he canviat el diseny del blog. Espero que us agradi, la intenció és que tingueu a mà tota la informació que hi ha, per això he afegit un arxiu de zones de vol que podreu consultar si aneu de viatge.
També he de dir que gran part del canvi és gràcies al Carles Pinar que m’ha assesorat, fent-me la feina molt més sencilla.

Moltes gràcies Carles.

Stubai (Austria)

2008-11-01T11:31:00.000-07:00

Aquesta zona de vol és coneguda ja que s’hi fa la primera fira de parapent de l’any, i molts fabricants presenten les novetats per l’any que comença.
La vall de Stubaital està situada a pocs quilòmetres d’Insbruck i volar-hi és un espectacle, als costats de la vall hi ha tot d’agulles rocoses on s’hi pot practicar l’escalada i el ferratisme, al fons de la vall la glacera i el cim de Schaufelspitze, i la zona baixa està coberta d’una moqueta verda esquitxada de petites casetes de fusta.
Per pujar a l’envol agafem el telefèric de Elfer que està al poble de Niustift, de seguida veurem parapentistes que hi pugen. Podem comprar tiquet per una pujada o per un dia i quan arribem a d’alt, només sortir de la cabina, a l’esquerra ja tenim la pendent de l’envol.
Hem crida l’atenció les tires lligades a la cadira que porten els alumnes i que no havia vist gaires vegades; doncs aquí és un costum, “lo menos saps amb qui et jugues los cuartos”. I els monitors no fan transport, al de d’alt l’hi arriben alumnes com en una cinta transportadora de una cadena de muntatge i el de baix els va rebent, guiant-los l’aterratge.

Fitxa tècnica:

Alçada de l’envol: 1778m.
Orientació: nord-oest
Coordenades: UTM 32T 676384
5218722
Alçada de l’aterratge : 984m.
Coordenades: UTM 32T 675655
5220236
Desnivell vol: 807m.

Accés: De Innsbruck per la A13 direcció a Brener a 10Km. Trobarem la vall de Stubaital anirem al poble de Neustif i Agafarem el telefèric de Panoramabahn Elfer que ens pujarà a l’envol.

Sortida a Àger

2008-10-02T04:23:00.000-07:00

Aquest cap de setmana vam organitzar juntament amb l’escola Parapent Pirenaic una sortida de vol a la zona d’Àger.
La sortida va tenir gran acceptació en total casi 20 persones vam poder gaudir d’una de les zones de vol més espectaculars del país.
En arribar al càmping La Vall d’Àger ens vam dividir en dos grups separats pel seu nivell. Mentre que un grup volava a les hores més tranquil·les millorant els seus coneixements i tècnica en envol, transició i aterratge, l’altre d’un nivell superior treballava el vol de tèrmica i cros.
El dissabte el vent de llevant ens va fer una mica la guitza retardant els vols del grup de cros fins l’hora més tèrmica, encara que no era fàcil els pilots van poder practicar i polir el gir tèrmic en condicions de deriva forta. Aquest treball va donar fruits al dia següent, fent un cros de 25 quilòmetres en direcció a Vilanova de Meià, el Carles i el Jonny van arribar, el Joan encara que aterrant al pantà de Camarassa va endinsar-se al Montsec de Rubies una mica, l’Alex quedava al pantà i el Miquel a l’Ametlla després que tots dos treballessin en solitari una bona estona. La tarda també va funcionar i es va gaudir de la típica vessant de sud-oest.
El grup de pilots amb menys experiència també van poder volar i contemplar la magnifica vall d’Àger des del cel.

Sol hem resta agrair a tots la vostra assistència i confiança tant en mi com en l’escola Parapent Pirenaic, esperant tornar-vos a veure a tots en les properes sortides, cursos o activitats que organitzarem, o si més no com a companys de vol en la multitud de zones de vol que esquitxen el nostre planeta.

Aquí al costat estan penjades algunes de les fotos que vaig poder.

Volant per Austria

2008-09-24T12:46:00.000-07:00

Aquí teniu una mostra d'algunes de les fotos del viatge a Austria que vam fer a l'agost.

Zell am See (Austria)

2008-09-13T08:14:00.000-07:00

A l’envol d’aquesta zona s’hi arriba amb un telefèric que ens puja al cim del Schmittenhöhe de 2000m. A d’alt hi trobem una petit capella i just a l’oest d’aquesta el despegue. Aquest està orientat a oest nord-oest, que és d’on acostuma a venir el vent i té una particularitat: sol sortir girarem a l’esquerra creuant un collet per anar a buscar l’esperó sud, i allí mirar de trincar. Si anem a l’aterratge directe també ho tindrem que fer així.
La zona té unes vistes espectaculars, al sud hi contemplem el massís del Grossglockner que s’enfila fins als 3797m. Aquest massís està farcit de pics de més de 3000m. amb glaceres penjades a plom sobre valls profundes. Al nord un parell de serres amb parets rocoses destaquen sobre la gran quantitat de muntanyes cobertes d’herba.
El Schmittenhöhe és un bon punt de partida per fer cross tant de llargues distàncies com de passejades per la vall. És típic el vol cap a l’est ja que l’oest hi ha un aeròdrom just passat l’aterratge, i per sobrevolar-lo ho hem de fer massa alts, o fer un seguit de filigranes per esquivar-lo.

Advertències: l’aterratge està situat just a L’oest d’un aeròdrom. Sempre aproximar per l’oest i anar amb compte amb el trànsit aeri . Si podeu pregunteu als locals.
Per cert el telefèric costa 19,90 Euros. Fitxa tècnica:

Alçada de l’envol: 1949m.
Orientació: oest nord-oest
Coordenades: UTM 33T 328803
5244195
Alçada de l’aterratge : 812m.
Coordenades: UTM 33T 329627
5239567
Desnivell vol: 1137m.

Accés: Arribant al poble de Zell am See pel sud a l’avinguda principal trobarem indicat el telefèric, després d’un semàfor pujarem el carrer fins trobar uns pàrquings on hi deixarem el cotxe i agafarem el telefèric.
Per l’aterratge, anirem al poble de Furth i a la rotonda que hi trobarem ens dirigirem a l’esquerra cap a Kaprun i just passat la via del tren tenim l’aterratge a la nostra dreta.

Gaisberg (Austria)

2008-08-31T04:49:00.000-07:00

Aquest és el nom de l’envol que hi ha just al damunt de la ciutat on va nàixer Mozart, Salzburg.
La muntanya situada a la banda nord est de la ciutat i amb una gran antena a d’alt és un mirador privilegiat i la gent hi puja per fer una passejada i contemplar el casc antic. Al nord s’exten una plana amb turons, i a l’est les muntanyes cada cop son més altes i enllaçant més enllà amb un seguit de llacs molt bonics, aquesta serà una bona opció per volar una mica més lluny.
Al Gaisberg hi ha tres envols diferents separats uns dels altres per un centenar de metres, es pot sortir de sud, oest i nord. L’aterratge és al sud, a la falda de la muntanya, no puc donar dades ja que vaig aterrar cap al nord-est.
Les condicions quan vaig volar eren de tèrmica suau i pel que diuen la cosa és bastant d’aquesta manera. Però tamptejar el pla per després tornar a la muntanya també te el seu encant.

Accés: de Salzburg prendre la carretera nº158 i a pocs quilometres de la ciutat un indicador on hi fica Gaisberg ens desvia a la dreta, en una estona estarem a d’alt. Advertència: just a l’encreuament per pujar al cim abans d’una gasolinera hi ha uns camps on no s’ha d’aterrar.

Sortides de Vol

2008-08-13T23:33:00.000-07:00

Visita i Apren

Juntament amb l’escola de vol Parapent Pirenaic organitzem unes sortides de vol per visitar diferents zones de vol.
Aquestes sortides estan dirigides a parapentistes que siguin autònoms en envol i aterratge, podent participar-hi gent de diferents nivells, ja que tindreu a la vostra disposició un instructor coneixedor de la zona. Aquest informarà de les característiques de vol així com dels possibles recorreguts durant tota la jornada.
A més sempre es vetllarà per la millora del nivell de vol i de la seguretat dels participants en la sortida.

Les properes sortides seran els dies 6 i 7 de setembre a Castejon de Sos i els dies 27 i 28 de Setembre a Àger.

Els interessats podeu contactar amb jordifarrusmora@hotmail.com

Vol Bivac desde Castejon de Sos

2008-07-31T09:09:00.000-07:00

Dos dies de vol bivac, aquesta vegada hem caminat més i hem volat menys. Això no vol dir que no ens ho haguem passat bé.

La intenció era començar el dissabte i fer tres dies, però la meteo no ens ho permet i decidim pujar a Castejon el diumenge amb el Chipi “un col•lega que també vola”.
La previsió és vent de nord i pluja a la tarda, tot i així el cel aguanta i anem al despegue de Liri. Sembla que el temps ens respecta i el nord no es fa notar, per tant a les 13:00 despeguem i cap a la tuca a trincar. La primera tèrmica ens la marca un trencalos, pugem al núvol que de fet està a 2300m. i anem tirant cap a Vilaller, cada cop està més tapat i fins i tot veig una cortina de núvols baixant per darrera del Montsec. Al coll de Basiber hem costa una mica i obrint-me i girant misèries remunto per creuar a Castanesa, aquí la tèrmica està rara no acabo de pujar, creuem a la banda Est i sol hi ha turbulència i descendència. El nord entra a la vall i ens empeny a terra amb bastants moviments, poca estona després aterrem en un camp petit i amb esbarzers col•locats estratègicament per enganxar la vela.
Tinc la sensació d’haver volat poc però el cel no sembla permetre’ns més per avui. Baixem a Vilaller i dinem a la fonda, al sortir de dinar el vent de nord ens convenç de no volar fins al dia següent.
L’estratègia és: Anar a Pont de Suert per després pujar a Gotarta i d’allí a l’ermita de Sant Salvador on dormirem i al dia següent anirem a despegar de la falda del Corronco. Seran uns 22Km. i unes 5 hores de patejada. Ens ho prenem amb calma, de Vilaller a Pont de Suert per la N-230, molts cotxes i camions. A Pont de Suert una parada per beure en una terrassa ens relaxa, després sortim direcció a Gotarta, i ens toca pujar desnivell, a més ens plou durant mitja hora. A Gotarta parem a la font, descansem una estona i continuem pujant fins l’ermita de Sant Salvador on fem el bivac.
Trobem un lloc davall d’uns arbres i muntem la paradeta. El Fredy ha portat un fogonet i prepara una sopa, una idea genial i mentre tant un senglar ens fa una visita passant a 20m nostre tant tranquil.
El dia s’acaba i notem el cansament mentre el sol s’amaga darrera del cim del Cotiella. Més tard consegueixo encendre un foc que dóna un ambient especial al bivac, a l’estona ens dormim vora les brases.

Despertem al dia següent i podem contemplar l’Aneto i després d’esmorzar sortim direcció Corronco per una pista que puja fins perdres en uns camps on unes vaques ens impedeixen passar. Les vaques baixen i tenen por nosaltres pugem i tinc por. Al final anem camp a través i continuem la pujada prenent alçada per un corriol marcat que es difumina entrant a les pendents cobertes d’herba. A les dues hores estem a 1900m. en un lloc genial per despegar.

Fa una estona que observem els voltors i que la brisa entra de tant en tant. A les 13:00 comencem el vol i la cosa ja funciona, el sostre primer és baix: 2300m, i poc a poc va pujant. Avancem d’esperó a esperó, lents però segurs, els núvols no ens deixen pujar d’alt dels cims i el nord ens belluga cada cop que arribem al sostre. A lo lluny el Cadí i el Pedraforca treuen el cap per donar moral.
Arribem a la transició de la vall Fosca i ens dirigirem a la falda del tuc de la Cometa, abans d’arribar parlem d’aterrar en un camp a mitja alçada per si no funciona, i es que no estem segurs de poder trincar, trobem poca cosa i mirem de no molestar-nos. Al cap d’una estona el Fredy ha pujat una mica i jo ja no puc ni aterrar a la pendent, provo de mourem de zona i hem surt malament.
La vall Fosca és estreta però puc aterrar bé al camp de golf de Torre de Capdella, el Fredy que ja estava salvat i remuntant, baixa i donem el vol bivac per finalitzat.

Barbenuta

2008-07-19T08:19:00.000-07:00

Investigant pel Pirineus per fer un vol de travessa vaig quedar amb el meu amic Cuco. Ell viu al poble de Barbenuta al valle de Tena, una de les valls que s’ha de creuar per fer la travessa dels Pirineus. Aquest poble és prop de Biescas i el Cuco la tardor passada hi va improvisar un envol.
Aquest envol està situat prop del poble a 10 minuts caminant, orientat a sud sud-oest.
La llàstima és que les pluges d’aquest maig han fet créixer molt la vegetació i ara està una mica brut.

El vol queda davall de la serra Tendenyera i si haguéssim pogut agafar alçada la perspectiva de cros és espectacular.

Curs Cros

2008-07-06T00:43:00.000-07:00

Aquí teniu les fotos del curs

Si en voleu alguna, me la podeu demanar.

Curs Cros

2008-06-30T03:28:00.000-07:00

Els dies 20 i 21 de juny vam visitar les zones de vol de Sort i Organyà amb la gent del curs de cros de l’escola XT Parapent. Escola amb la qual vaig col·laborar com a formador.
També dir, que una setmana de juliol i una altra d’agost estaré donant cursos de rendiment iniciació al cros a Castejon de Sos per l’escola Parapente Pirineos.

Més endavant penjaré totes les fotos.

Copa Pirineos (Castejon de Sos)

2008-06-16T11:13:00.000-07:00

Els dies 12 13 i 14 de juny es va celebrar la Copa Pirineos a Castejon de Sos.
Aquesta prova és un clàssic de la Lliga Espanyola i sempre s’organitza a finals de maig o principis de juny. Aquest any a part de poder volar en una de les zones més bones i boniques que conec tenia l’al·licient de poder competir al costat de pilots de la PWC, donat que el dia 15 començava a Castejon una de les proves del circuit mundial de la PWC.
El temps no ha acompanyat gaire, el vent de nord-oest i les tronades han estat protagonistes. El dia 12 ens porten a una zona nova “per alguns” (jo ja hi havia volat fa dos anys pujant-hi a peu).L’organització veient el vent que fa no treu manega però deixa volar per lliure amb recollides a Aren als pilots que decideixen sortir.
El dia 13 un circuit de balises per la vall. En aquesta mànega el vent fort i la pluja al final ens tiren a terra a tots aquells que no volem prou ràpid, i el 14 de juny un gol a Sort amb alguna balisa prèvia.

Aquí teniu unes fotos per il·lustrar la prova

La Serran (França)

2008-05-19T12:14:00.001-07:00

Aquesta zona de vol està situada al nord de Montpellier a uns 40 Km. prop del poble de Ganges.
La Serran és una serra prou llarga i prou alta per poder-hi volar força estona.
Aquesta zona és un bon lloc per poder volar tant fent vols de baixada com volant a la tarda amb una fantàstica vessant com també intentant fer cros. Jo he intentat vàries vegades de volar per sortir de la zona però no m’ha anat gaire bé. Ara sé del cert que s’hi han fet força quilòmetres, per exemple, anar cap al nord i arribar a Millau a uns 50 Km.
Volar per la zona és senzill i a més tenim dos possibilitats d’aterrar, una a l’est on la muntanya baixa cap al riu, aterrant a Copiac i l’altra davant del despegue. L’aterratge de l’Est és el més utilitzat per la seva proximitat al despegue.
La vall que es veu davant de l’envol és gran i al fons veiem el mar, a l’est les parets de la zona d’escalada de Thaurac, i cap a l’oest la vall pren alçada per tancar-se en uns petits plans que si som prou valents podríem arribar a creuar o fins i tot aterrar-hi, de totes maneres les opcionsde vol més bones són cap a l’est o el nord, on a més no hi trobarem restriccions d’alçada cosa que està marcada per la proximitat d’aeroports i aeròdroms.

Fitxa tècnica:

Alçada de l’envol: 925m.
Orientació: Sud
Coordenades: UTM 31T 551429
4857304
Alçada de l’aterratge sud: 170m.
Coordenades: UTM 31T 552284
4855457
Alçada de l’aterratge est:
Coordenades: UTM 31T 555690
4859973

Desnivell vol: 755m.

Accés: Si venim des de l’A9 entrarem a Monpellier i anirem direcció Hospitals, passada la zona d’hospitals trobarem la sortida de Ganges a uns 35Km. Trobarem el poble de Ganges i a la segona rotonda anirem a l’est cap a Cazilhac. sortint d’aquest poble hi ha una rotonda. - Si continuem recte a dos quilòmetres arribarem a l’aterratge situat a la dreta de la carretera en un pla on hi veurem la mànega. –Si per contra anem a la dreta direcció sud-oest pujarem a l’envol passant pel poble i pujant per una pista asfaltada fins un coll i aquí agafarem la pista que surt a l’esquerra que ens durà al cim de la muntanya on hi ha tres despegues dos de sud i un de nord.

Vol Bivac al Pirineu Oriental

2008-05-09T11:55:00.000-07:00

A les 10 del matí del 26 d’abril hem quedat el Fredi i jo al restaurant d’Espais, a part també hi vindran altres voladors que sortiran amb nosaltres per mirar de fer cros.
L’objectiu marcat és: Despegar de Rasos i anar a la torre del Cadí on tenim un punt de gir per després dirigir-nos a Sant Joan de les Avadesse on el Fredi hi té aparcada la furgo per tornar a Berga a recollir el meu vehicle.

L’horari a seguir : Tenim dos dies sencers per complir l’objectiu i per això portem a part de l’equip de vol, sac de dormir alguna cosa per menjar i moltes ganes de compartir tant les hores de vol com les que tinguem que fer caminat.

Arribem al despegue de Rasos a les 12:30. analitzem una mica les condicions i esperem a poder assegurar de mantenir-nos a l’aire.
El Coper és el primer de sortir i no està gaire definit, ara és a d’alt ara a baix, al final es llança enrrera on també sembla que vaigi a pinxar, per fi remunta i el perdem de vista quan és a la serra d’Ensija, aixó pinta bé.
Sortim a les 14:00 i la feina és meva per poder remuntar, el Fredi puja ràpid i m’ha d’esperar una bona estona, no sé que passa, no hi ha manera de pujar. Al cap de 40min. el Fredi s’en va a la caça de la tèrmica de la corba on trinca bé, puja ràpid marcant la meva salvació. Jo a la corba hi arribo molt baix, però el pepino està allí i començo a remuntar pensant ¡per fi!!. Cap Ensija on el Quim, el Xavi i el Carles estan remuntant, no és que vagi molt sobrat però l’instint de supervivència aguditza els sentits i anem a buscar una aresta orientada a SO que no falla, la serra i el núvol ens ajuden a arribar a la punta oest d’Ensija on començo a respirar més tranquil, ja no estic per davall del Fredi i la transició al Pedraforca es veu factible. La vista es espectacular la sud del Pedra es veu imponent amb algo de neu i darrera la llarga serra del Cadí ens invita a passejar-nos-hi envoltats de blanc i blau i al fons de la vall el verd fosc del bosc i el verd clar dels camps on podríem aterrar i fer un bivac còmodament per pujar a volar a l’endemà.
Creuem al Pedraforca i ens “apoyem” a la banda Sud a l’Oest de la paret on hi pugem una tèrmica molt bona fins a 3040m. ara ja no m’hen recordo de l’estrès del primer moment a Rasos i començo a fer fotos del vol. Una imatge gravada a la meva ment és la vela taronja del Fredi sobre el fons gris del cim del Pedra.

Transició al Cadí tranquil·lament, anem aprofitant les ascendències que hi ha i mentre girem aprofitem per comentar la tàctica següent per anar cap a la Torre del Cadí.

Som casi a la Torre del Cadí i canviem de direcció, ara cap a l’est i al girar-nos podem observar tot el camí que ens resta.
Anar fins al Comabona és tot un regal per un volador poder gaudir de fer tota la carena del Cadí de punta a punta. El proper punt delicat serà anar del Comabona a damunt de Bagà passant la carretera que va al túnel del Cadí.
Just al Comabona comença la baixada a Bagà i tindríem que agafar alçada per poder creuar, jo hem llanço sense trobar gran cosa, però el Fredi si que en troba una de bona i tinc que tornar enrera una mica just per poder-la agafar. 10 minut més tard estic a 2900m. creuant per la zona més calmada de tot el vol, són les 16:30 i ja hem fet força recorregut porten 40 Km. i estem a punt de ficar-nos al pitjo forat on hem estat en tot el cap de setmana.

Un cop creuada la carretera ens arropengem massa enrera, quedem massa baixos i els camps d’aterratge ens queden lluny, la brisa ens molesta per sortir d’un forat que queda entre un parell de serres on agafar alçada és difícil i sol tenim un camp a l’abast ficat just darrera un venturi i molt al fons de la petita gorja com perquè no estigui mogut. Jo que vaig més baix intento anar endavant, vaig contra el vent i avanço amb dificultat fent el gronxador, ara remunto, ara corro, ara caic, ara derivo, fins que puc recolzar-me damunt d’una vessant on alguna vegada es vola. Ja estic salvat!! Al menys si no pujo podré aterrar amb tranquil·litat. Ara li toca al Fredi, igual que jo consegueix passar.

La vessant de Broca tira suau i primer fent buits i a continuació girant tèrmica anem veient com la caseta en runes del cim del turó es fa petita i ens queda cada cop més a l’est “ja està aquí la temuda marinada” que ha tirat al terra a tots els caça records dels últims anys. De moment l’est és suau i ens llancem al Puigllançada, el Fredi comenta d’aterrar per passar la nit al refu de coll de pal, és una bona opció, però girant sobre el pic ens deixem portar per una sensació de benestar i felicitat i sembla que volar sigui molt més fàcil de lo normal.
Al fons de la vall hi veig els camps per aterrar, són molt lluny, a l’est les muntanyes porten cap al cim de Covils, invitant a aterrar-hi amb tota seguretat, al nord la plana de la Cerdanya amb Puigcerdà i el massís del Carlit. Val a dir que durant la travessa de tot el Cadí la visió al nord ha estat temptadora, a més els dos planadors que ens hem creuat fa un parell d’hores ens recorden que al nord s’hi pot aterrar bé.

Decidim continuar cap a l’est on fixant-nos podem veure Campdevànol i Ripoll; Això no queda tant lluny. Resseguim la carena plena de turonets verds on podem fer la parada, a més si aterrem aquí d’alt demà podrem despegar sense casi perdre alçada i no caldrà caminar tant.

Aterrem amb una mica de vent però correctament, portem quatre hores volant són casi les 18:00 i hem recorregut una distància de 56Km. Passant per la serra d’Ensíja el Pedraforca, tot el Cadí fins el Comabona, saltant a Baga i remuntant al Puigllançada per aterrar prop del coll de la Creueta. El nostre objectiu “Sant Joan de les Abadesses” queda molt aprop encara que ens queda un venturi important per passar.

Ara ens toca caminar, hem decidit de fer camí cap al cim de Covils on despegarem demà i de passada potser baixem a Castellar de N’hug on soparem i agafarem aigua pel dia següent. Caminar per la carretera és fa molt pesat, “no m’imagino lo que deuen passar els de la Xalps, que la major part de caminades se les fan per carretera”. Mentre anem fent plantegem dues possibilitats; una no perdre alçada i dormir a d’alt per no castigar tant les cames encara que casi sense menjar ni veure. L’altra baixar una mica per dormir més confortablement i menjar calent, cosa que ens aniria bé per fer reserves per al dia següent. Després de donar-li voltes decidim baixar i trobem un lloc perfecte per dormír, amaguem les coses i cap a Castellar a sopar.

Sortim de sopar i pugem al bivac, ens esperen 200m. Amb la panxa plena d’escudella i mongetes amb botifarra que ens han anat fenomenal.
La nit no és freda cosa que a mi hem tranquil·litza força, estic mig acostipat i sol hem faltaria passar fred
Al matí ens llevem a les 7:00 ja es de dia i sembla “despejat”, la previsió que havia vist era que igual cap a mig dia hi hauria tormentes. Mengem alguna cosa i preparem les motxilles per començar a enfilar la distància que hi ha entre nosaltres i el pic de Covil, sembla lluny però no hi ha gaire desnivell gràcies a l’aterrada estratègica que vam fer ahir.
Comencem a caminar a les 8:30 tirant tot dret amunt per guanyar alçada i tenir prespectiva per on anar. Trobem una pista que ens anirà perfecte per anar descansats, prop d’un coll prenem una senda que en una hora més en deixa al costat del cim a una pendent encarada d’on despegarem. Tot plegat les 10:30 dues hores de camí i a esperar que les condicions comencin.
Els voltors ja comencen a passejar per davant nostre, mirant a l’est veiem Ripoll i el venturí de la vall que és 10 Km. més enllà de l’envol.
Una trucada a l’Anna per preguntar la meteo ens deixa sorpresos. A Berga l’Oriol ens diu que ja entra vent d’oest fort i que la previsió és que en faci molt més. Després de la trucada ens afanyem a buscar el lloc ideal per sortir aviat estem preparats per tot, pensem que si pinxem i anem a aterrar a Gombren ja estarem contents i si podem arribar a Sant Joan de les Abadesses doncs molt millor.

Sol sortir ja veiem que la cosa funciona. Perdo la primera tèrmica i tinc que tornar a remuntar des del despegue, ens dirigim al sud damunt del Montgrony on hi hem escalat alguna vegada, la vista de les parets i l’ermita penjada entre elles és molt bonica. Més tard m’adono de la quantitat de roca que hi ha per escalar i que desde baix no havia vist mai, també hem serveix per determinar nous focus tèrmics i continuar. El Fredi ja està remuntant al costat del venturi per poder creuar, jo arribo més tard i una mica més alt. He pogut girar sobre unes parets per juntar-me casi a la par del Fredi i creuar junts, es l’hora de passar el riu i recolzar-nos al costat de llevant.
A l’altre costat remuntem força bé hem d’arribar a Sant Amanç a partir de 1600m. La cosa es fica molt turbulenta amb cops d’ascendència brutals “al menys pujo” cosa que m’ha costat de fer quan les condicions han estat suaus.
Jo dic per la radio això no m’agrada i a 2000m. deixem l’ascens per anar per davant del Taga fins una petita olla on tornem a pillar; menys mogut ja podem disfrutar de la vista el Taga i la serra Caballera que estan de fons però fins ara casi ni m’ho havia mirat. Estic a 2200m. i decidim d’anar a Sant Joan a aterrar i donar per finalitzat el vol bivac.
Sol ens queda aterrar i pensem amb el vent que farà a la vall.
Aprofito l’alçada per mirar per on podríem fer més distància direcció al mar. Puc veure Olot i també el massís del Canigó que obre les portes al mediterrani, però ja serà un altre dia quan potser puguem fer la travessa dels Pirineus.
A l’aterratge el vent i una casa col·locada estratègicament davant meu fa que s’acabi la sustentació 6 metres per damunt del terra, unes bones cames ajuden a rebre l’impacte amb una bona flexió i un petit “rule bule” per poder celebrar el gol amb el Fredi.

Estem molt contents i sembla que volar junts ens a funcionat prou bé, complementant els caràcters pacient del Fredi i espitos meu per donar fruits en el moment adequat.

Detalls Tècnics:

Vol:
26/4/2008 sortida de Rasos 2300m. punt de gir Torre del Cadí aterratge Col de la Creueta 1994m.
27/4/2008 sortida Cim de pla de Pujals 2000m. aterratge Sant Joan de les Abadesses 850m.
Alçada màxima vol: 3042m.
Alçada mínima vol: 1416m.

Equip: Fredi: Parapent Axis Vega II, cadira Ski Escape paraques ,Sac lleuger aïllant inflable curt, pals d’esquí, camelbag, kid reparacions

Farrús:Parapent Ozone Rush2, cadira SupAir Altirando XP, paraques Apco Mayday, Bario GPS Competino i MLR, casc Petzl Meteor, Sac lleuger, aïllant pals d’esquí, camelbag, kit reparacions,