divendres, 28 d’agost del 2009
Eren les 8:00 de la tarda i començàvem a caminar des de la Besurta direcció la Renclusa. Anàvem pujant i trobàvem els últims caminants que baixaven de l’Aneto amb pas lent i pinta de tenir seqüeles físiques de la jornada. Nosaltres amb l’equip a l’esquena per volar i bivaquejar teníem l’esperança que el vent d’oest que feia afluixaria al dia següent, la previsió així ho indicava. 
Es va fent fosc i el terreny cada cop és més pendent i els blocs són més grans. Volem fer el bivac el més a dalt possible. Veiem llums per sobre nostre encara que no ens creuem, també en veiem per davall, sembla que hi ha força gent caminant per la foscor.
Arribem a 2.700m. i trobem algun lloc per dormir, no és meravellós però al final parem. Anem a buscar aigua, mengem una mica i cada cop que veiem un estel fugaç diem -¡ Ja vola un! Així fins a veure’n tres. Mentre tan, cadascú es prepara el llit com pot. El Farré i el Xavi Guardiola fiquen la vela a mode de matalàs damunt l’estereta, jo col·loco la motxilla a mode de pantalla per parar el vent i acomodo el cos als bonys que fa el terreny i mirant el cel ple d’estels ens dormin.( ficar lo dels estels fugassos)
Són les 6:30 del mati i ja comença a clarejar, hem passat la nit força bé no hem tingut fred i l’ambient era sec. Un mar de núvols sota nostre tapa la vall i la Renclusa i el vent no ha parat amb tota la nit. Cosa que ens despertava cada tant per tant, així com els sots que teníem sota el sac.
Esmorzem alguna cosa i cap a vall, ja hi tornarem. Com moltes vegades en el vol de muntanya cal baixar amb el parapent a l’esquena, sense frustracions, la veritat és que m’ho he passat molt bé. Bona companyia, dormir a 2.700m. i si no hem volat, doncs ja ho farem un altre dia.
