dimecres, 13 de maig del 2009
Pip, pip, pip vaig pujant i comença l’espectacle. A mesura que agafo alçada la vista es fa més espectacular, tot el Pirineu que puc veure cap al nord està increïblement nevat, el Bisaurin 2670m., el pico de Aspa 2640m., fins i tot el Midi D’ossau sembla a tocar. 
Hem començat el vol a Hecho i ho hem fet caminant, pujant al pico Remilez 1820m. Bé una mica més avall, on es fàcil despegar, tardem 1hora i 15 minuts pujant entre bosc, pista i senders.
El vol al principi transcorre al·lucinant amb la visió meravellosa dels cims nevats, passant les dues primeres valls sense massa complicacions, sostre prou alt per fer les transicions tranquil·lament. Però això aviat acaba, comença a entrar el nord-oest que hem deixa clavat prop d’una aresta, no puc avançar i la tèrmica sembla que queda davant meu. Hem llanço a l’est intentant escapar del vent esperant que la propera muntanya serà més generosa. Mentre el Fredy ha trincat i segueix el meu patiment a les alçades.
Següent aresta, un altre cop el vent, però ara estic situat on toca, vaig pujant la vessant i arribo a d’alt i puc veure el costat est de la muntanya on hi podria aterrar sense dificultat. Allí mateix un ramat d’Isards es sorprenen de la meva presència i escapen muntanya avall. Sota meu uns quants pins sobre els prats nevats hem donen tranquil·litat, ara ja podré aterrar, si és el cas, tot i això corro cap al costat oest a buscar la tèrmica salvadora que no trobo i estic temptat de tornar a tirar-me al sotavent on m’espera Villanua amb infinitat d’aterratges. Però no, més al sud continuo per l’aresta i arribo a un piquet on trobo l’empenta per continuar. Un xiulit brutal hem puja a l’ascensor 1000m. amunt i puc reunir-me amb el Fredy. Calia aquesta alçada per creuar la vall.
Ja passem la vall del riu Aragón i ens donem conte que el vent cada cop és més fort, continuem cap a l’est i el Fredy corre davant meu, jo asseguro alçada, són 2800m. i el vent de nord-oest hem sacseja una bona estona. Aviso al Fredy perquè no pugi tant amunt però ja es massa tard, una frontal li explica lo que jo li volia dir. Creuem una altra vall i ja anem a 60km/h, vinga! la següent vessant i ja som a Biescas. En aquest tram hi ha penya Telera i casi ni miro, a l’est puc veure el mont Perdut, el Cotiella, la Penya Montanyesa i el Turbó carregat de neu com al gener quan el vaig fer amb el biplaça.
Som sobre Biescas i decidim aterrar; 2hores de vol i 36km.
A Biescas mengem i decidim anar al sud, a Santa Orosia, una zona de vol prop de Sabinyanigo que no és tant alta com la Sierra Tendenyera i per tant no té tanta neu, creiem que serà millor per caminar ja que no portem material per anar per la neu.
A les 19:00 comencem a caminar els 20Km. que ens separen de Satué, el poble on dormirem. Tardarem 3hores i mitja per recorre el camí, però les torres i les esglésies medievals ens distrauen de tant en tant del cansament de caminar amb 22kg a l’esquena.
Ens despertem a les 8:00 a Satué on vam arribar ahir a la nit i sense esmorzar i no havent sopat comencem a pujar la senda que ens portarà a Santa Orosia. Hi ha 750m. de desnivell. El camí passa per un bosc i creua un barranc a vessar d’aigua, més amunt la neu hi fa acte de presència i pensem que haver anat més al nord ens hagués donat molts problemes. A les 10:30 estem a d’alt contemplant els Pirineus nevats. 
Hem quedat amb el Farré, el Varela i l’Ivan que pujarien a volar i ens portarien un entrepà i beure.
Esperant a l’envol ens adonem que el vent cada cop sembla més fort d’oest i quan ells surten a volar es veu clar que marxar de la vall serà difícil. Mentre observem com volen els companys ens ho pensem una estona, mirem que fan els voltors que passen davant nostre amb les ales recollides i sense fer cap gir. Al final decidim caminar. Ho farem cap a l’est, anirem a Fiscal per una pista que travessa tota la serra, calculem que són uns 25Km. i que ens costarà de recórrer unes 5 hores. A les 15:15 sortim de Santa Orosia conscienciats de la pallissa que ens espera i enfilem la pista amb resignació. La pista baixa lentament donant la volta a una muntanya coberta per un bosc de faigs, a estones trobem troncs travessats al mig, també hi ha neu i força aigua. Les hores van passant i la pista continua, de tant en tant parem a descansar i menjar alguna cosa (barretes). Arribem a Sasa un poble abandonat com n’hi ha tants en aquesta zona, continuem baixant i la pista cada cop està més malament, tenim que creuar un riuet que casi ens fa mullar els peus, més avall Bergua un poble recuperat per neorurals i ja tornem a trepitjar asfalt. Són les 20:00 i ens queda 1 hora 30 min per arribar a Fiscal. Aquesta estona és fa molt pesada, ja portem les 5 hores que havíem previst, es comença a fer fosc i l’esquena i els peus ja fa estona que es queixen. 
Ja fosc les llums del poble van apropant-se i sol arribar-hi busquem un lloc per menjar. Han estat 6 hores i mitja de caminada i no ens hem trobat a ningú amb tot el camí, ara després de sopar busquem un lloc per dormir, ens posem al sac i caiem fulminats.
El dia següent desperta tapat i fins i tot un llamp i un tro al fons de la vall ens assenyalen que ho hem de deixar fins un altre dia.