dissabte, 28 de març del 2009
Desprès de molts dies sense provar de volar des d’un cim, em decideixo a fer el Puigmal. Bàsicament perquè la previsió és de vent de nord enfortint-se cap al migdia, això ens dóna poc marge de joc i anirem a dormir al parquing de les pistes d’esquí per començar a pujar a les sis de la matinada.
Portem els esquís de muntanya i el biplaça ja que volaré amb el Ponsar, un col·lega bomber que no vola en solitari i amb el que solem anar a escalar i al “monte”, a més sembla que el vol des del Turbó li va agradar força i vol tornar-hi.
Ens despertem i ja està clar. 
- Avui no volarem, el vent ja és molt fort i no hem començat a caminar.
- Mira, millor així, és pitjor quant t’adones que no podràs volar i ja ets al cim.
Ens calcem els esquís i cap amunt, el primer tram es casi pla i poc a poc anem agafant alçada sobre la neu gelada, utilitzem els coneixements aerològics per caminar pels llocs de menys vent, però sabem que arribarem al coll o a l’aresta final i les coses canviaran, de fet les nuvolades de neu que de tant en tant veiem sobre nostre ja ens auguren alguna mala estona.
A 2700m. d’alçada sobre un pendent de neu gelat i castigats per cristallets de neu gelada que el vent ens tira sobre trèiem les pells de foca dels esquís i avall, en poca estona estem a la furgo i penso: un altre dia serà.
