dijous, 31 de juliol del 2008
Dos dies de vol bivac, aquesta vegada hem caminat més i hem volat menys. Això no vol dir que no ens ho haguem passat bé.
La intenció era començar el dissabte i fer tres dies, però la meteo no ens ho permet i decidim pujar a Castejon el diumenge amb el Chipi “un col•lega que també vola”.
La previsió és vent de nord i pluja a la tarda, tot i així el cel aguanta i anem al despegue de Liri. Sembla que el temps ens respecta i el nord no es fa notar, per tant a les 13:00 despeguem i cap a la tuca a trincar. La primera tèrmica ens la marca un trencalos, pugem al núvol que de fet està a 2300m. i anem tirant cap a Vilaller, cada cop està més tapat i fins i tot veig una cortina de núvols baixant per darrera del Montsec. Al coll de Basiber hem costa una mica i obrint-me i girant misèries remunto per creuar a Castanesa, aquí la tèrmica està rara no acabo de pujar, creuem a la banda Est i sol hi ha turbulència i descendència. El nord entra a la vall i ens empeny a terra amb bastants moviments, poca estona després aterrem en un camp petit i amb esbarzers col•locats estratègicament per enganxar la vela. 
Tinc la sensació d’haver volat poc però el cel no sembla permetre’ns més per avui. Baixem a Vilaller i dinem a la fonda, al sortir de dinar el vent de nord ens convenç de no volar fins al dia següent.
L’estratègia és: Anar a Pont de Suert per després pujar a Gotarta i d’allí a l’ermita de Sant Salvador on dormirem i al dia següent anirem a despegar de la falda del Corronco. Seran uns 22Km. i unes 5 hores de patejada. Ens ho prenem amb calma, de Vilaller a Pont de Suert per la N-230, molts cotxes i camions. A Pont de Suert una parada per beure en una terrassa ens relaxa, després sortim direcció a Gotarta, i ens toca pujar desnivell, a més ens plou durant mitja hora. A Gotarta parem a la font, descansem una estona i continuem pujant fins l’ermita de Sant Salvador on fem el bivac.
Trobem un lloc davall d’uns arbres i muntem la paradeta. El Fredy ha portat un fogonet i prepara una sopa, una idea genial i mentre tant un senglar ens fa una visita passant a 20m nostre tant tranquil.
El dia s’acaba i notem el cansament mentre el sol s’amaga darrera del cim del Cotiella. Més tard consegueixo encendre un foc que dóna un ambient especial al bivac, a l’estona ens dormim vora les brases.
Despertem al dia següent i podem contemplar l’Aneto i després d’esmorzar sortim direcció Corronco per una pista que puja fins perdres en uns camps on unes vaques ens impedeixen passar. Les vaques baixen i tenen por nosaltres pugem i tinc por. Al final anem camp a través i continuem la pujada prenent alçada per un corriol marcat que es difumina entrant a les pendents cobertes d’herba. A les dues hores estem a 1900m. en un lloc genial per despegar.
Fa una estona que observem els voltors i que la brisa entra de tant en tant. A les 13:00 comencem el vol i la cosa ja funciona, el sostre primer és baix: 2300m, i poc a poc va pujant. Avancem d’esperó a esperó, lents però segurs, els núvols no ens deixen pujar d’alt dels cims i el nord ens belluga cada cop que arribem al sostre. A lo lluny el Cadí i el Pedraforca treuen el cap per donar moral.
Arribem a la transició de la vall Fosca i ens dirigirem a la falda del tuc de la Cometa, abans d’arribar parlem d’aterrar en un camp a mitja alçada per si no funciona, i es que no estem segurs de poder trincar, trobem poca cosa i mirem de no molestar-nos. Al cap d’una estona el Fredy ha pujat una mica i jo ja no puc ni aterrar a la pendent, provo de mourem de zona i hem surt malament.
La vall Fosca és estreta però puc aterrar bé al camp de golf de Torre de Capdella, el Fredy que ja estava salvat i remuntant, baixa i donem el vol bivac per finalitzat. 
